Els arqueòlegs excavaran per trobar els escenaris d'«Els deu manaments»

TW
0

Un equip d'arqueòlegs excavarà a les dunes de Califòrnia central per recuperar el que encara existeixi del gegantí escenari que el llegendari cineasta Cecil B. de Mille emprà per a la seva versió del 1923 de la pel·lícula Els deu manaments.

De Mille, qui va reproduir la pel·lícula, ja amb banda sonora i colors el 1950 i tenint com a protagonista Charlton Heston en el paper de Moisés, destrià com a escenari per a la seva primera versió les enormes dunes al voltant del poble costaner de Guadalupe, uns 257 quilòmetres al nord de Los Angeles.

Allà els enginyers i artesans varen construir rèpliques de cartó pedra de piràmides, temples i residències de l'Egipte de 4.000 anys abans de Crist, fins i tot un palau faraònic de deu pisos al final d'una avinguda amb gairebé dues dotzenes d'esfinxs de cinc tones cada una. La producció mobilitzà uns 2.500 actors i 1.500 obrers de la construcció que treballaren quasi confinats en el desert durant dos mesos.

De Mille va dur 200 camells i pagà els millors genets de l'Exèrcit dels Estats Units per tal que conduïssin els carruatges de cavalls a gran velocitat sobre les arenes.

La carrera de De Mille com a director i productor cobrí cinc dècades del cine, des que va dirigir la seva primera pel·lícula Then Squaw Man el 1914 i es va completar amb setanta produccions que inclouen aventures de l'oest, comèdies musicals i films de guerra fins a la seva mort el 1959. Entre les pel·lícules èpiques més conegudes de De Mille figuren les dues versions d'Els deu manaments, Les Creuades, Cleopatra i la preferida del propi cineasta, El rei de reis.