Temptacions al Sinaí

Roba interior de dona a un bar de carretera al Sinaí (Egipte).

02/10/99 0:00

El canal de Suez quedava enrere, però era un record un poc rar: en comptes de passar per sobre l'aigua, ho havíem fet per sota; pensant: potser la quilla d'un vaixell amb massa calada arribarà al fons i sentirem la seva presència per sobre dels nostres caps. Llavors s'apropaven muntanyes, algun arbre espinós, pastors i ramats de cabres. Al Sinaí la bellesa és l'horitzó, aquell indret sempre llunyà i, malgrat tot, diferent. Teníem clar que la nit se'ns tiraria a sobre abans d'arribar a port.

El conductor parà a un establiment instal·lat als afores d'un petit nucli de població sorgit a l'empara de la cruïlla de dues rutes, s'havia d'aprofitar l'única oportunitat que hi havia en molts de quilòmetres a la rodona. Estirar les cames, assecar la part de l'esquena de la camiseta, fer un te i anar al lavabo. Tothom el mateix. Arribaven i partien autocars, vehicles petits, alguna moto. Tot era una rutina. Passar de llarg hauria estat d'una inconsciència total, perquè no hi ha com no tenir aigua, per tenir set i tota la resta. A l'interior hi havia un tasser, unes quantes taules i cadires de fòrmica que ja demanaven la substitució, uns ventiladors polsosos penjats del sostre i, al fons, dues portes: d'una sortien dones "poques" arreglant"se el mocador, de l'altre homes amb la cara i les mans banyades. Es bevien ràpidament el te, la fanta o la Coca-Cola i feien una volta pel pati, fins que el conductor anunciava que era hora de prosseguir la marxa.

Tot normal i quotidià. Previst. Excepte un racó de l'establiment: allà dos homes hi havien muntat una parada on s'hi exhibien "crit de color escandalós dins la tènue llum del local" les temptacions que les dones es posen a la nit. Els escots eren generosos. Rosa, groc o vermell, és igual, totes les fibres sintètiques brillaven molt. En principi aquell mostrari no s'adeia amb les dones que passaven pel local, però... hi ha coses que no se saben mai.