Neix «Charlot» (1915)

Encara que Charles Chaplin nasqué a les vuit del vespre del dia setze d'abril de 1889 en el carrer de Londres East Lane, fill d'uns actors de varietats d'origen jueu, el famós Charlot, el personatge de ficció, va néixer tal dia com avui a París, l'any 1915, de la mà del seu distribuïdor de films a França, és a dir, en plena guerra mundial. El 1916, amb la Mutual, realitzava una sèrie de dotze pel·lícules i entre d'elles algunes tan significatives pel costumisme de l'època com The immigrant, The Pawnshop, Easy street... i en totes elles la seva parella va esser Edna Pulviance. L'èxit era total. Amb arguments de tocs romàntics i sentimentals afegits a una vena humorística, la fórmula d'uns guions molt estructurats i assajats, que fan de Charlot el protagonista absolut, l'acollida popular és tan extraordinària que a començament del 1918 la First National contracta Charles Chaplin per un milió de dòlars anuals, xifra astronòmica o rècord en aquell temps. Aprofitant tanta fortuna, l'actor es casava amb una al·lota de dinou anys, actriu, Mildred Harris. El balanç final de producció de Charlot personatge, és a dir, la vida de Charlot, sobrepassa el centenar de pel·lícules, algunes tan importants com The kid o The Great Dictator, autèntiques obres mestres. Tragicòmic. Crític. Capaç de commoure les ànimes menys sensibles, Charlot, paradigma de la tendresa, polifacètic creador, serà l'exemple de molts pallassos del món i en els teatres i els circs es multipliquen els imitadors. El 1947 Chaplin queia sota el macarthisme entre d'altres intel·lectuals i artistes de Hollywood que es consideraven esquerrans i hagué de comparèixer el 1949 al davant del Comitè d'Activitats Antinord-americanes, una organització inquisitorial que no suportava la crítica de la societat, sumada al fet d'esser jueu i no haver volgut la nacionalitat americana. Decidí esser europeu, no tornar mai més als Estats Units i s'instal·là a Corsier-sur-Vevey, a Suïssa, a la vora del llac Leman, al davant de Ginebra. Als setanta-vuit anys era pare del seu fill vuitè, Christofer, nascut el 1962, i encara va viure fins al dia de Nadal del 1977. Entre Vevey i Formentor, passà hiverns i estius de profund caràcter familiar. La vellesa daurada de Charlot que rient, rient, va dir les veritats més absolutes i esfereïdores. Mai no seran oblidades les seves al·legories com aquella de Modern times (1936) sobre la societat industrial que esclavitzava l'individu, és a dir, el fermava espiritualment i moralment a la màquina, el feia part d'un irracional i robòtic maquinisme i el reduïa a la trista situació de minúscula peça de formiguer.