TW
0

Aquella tardor, el gran general romà Anníbal o Hanníbal, segons les grafies, després de posar setge a la famosa ciutat de Capua, la conquesta. Nascut a un illot de les Balears, aquest personatge, que té un carrer dedicat al barri de Santa Catarina de Palma, tenia només nou anys quan, veient que son pare, l'il·lustre Amilcar Barca, es dirigia al temple a oferir un sacrifici als déus, per pregar-los d'ajudar-lo durant la seva guerra contra els romans de la Península ibèrica, s'abraçà a ell i li demanà d'anar a la guerra al seu costat. Entendrit i vençut per les afalagadures del seu fill, a qui veia ja un heroi futur, l'agafà Amílcar en els seus braços, i, arribats al temple, li va fer jurar odi etern als romans. Aquest jurament d'Anníbal infant és objecte de freqüents al·lusions. S'esmenta, igualment, en literatura: Primer, al crit d'alarma dels romans, després de la batalla de Cannas: «Anibal ad portas!» (és Anníbal a les nostres portes), crit que feien cada cop que amenaçava el perill. En segon lloc, a la milícia, que s'apoderà del seu exèrcit, als plaers de Capua. Aquesta ciutat de Campània, a la terra de Conreu, a la vora del Volturn, fou cau d'hivern d'Anníbal i era, aleshores, considerat, aquell lloc, el més delitós de tota Itàlia i acusaren l'exèrcit cartaginès d'estar adormit sobre els plaers de Capua. Aquesta locució ha passat al llenguatge corrent per significar un descans regalat i esplaiós al qual s'entrega una persona abans d'haver-ho merescut, i on s'afluixen les energies del seu cos i el seu esperit. En tercer lloc, les paraules que li va dirigir el seu lloctinent Mahàrbal, després de la victòria de Cannas: «Saps vèncer, Anníbal, però no en saps aprofitar la victòria. I encara hi afegiríem una altra lliçoneta que fa referència a l'expressió: Expende Hannibalem! (Pesa Anníbal), començament d'un vers de Juvenal, (Sàtires, X, 147) «Pesa Anníbal: Quantes lliures de cendra trobaràs en aquell gran capità?... Aquesta sentència que forma part, en l'obra de Juvenal, d'un discurs sobre la vanitat de la glòria militar, s'esmenta per tal d'indicar la fragilitat de les glòries humanes, amb igual sentit, diu a imitació de Juvenal, Jorge Manrique: «Què es va fer del rei En Joan? Els infants d'Aragó... Què se'n ha fet d'ells?».

Posem aquí un record al savi Juvenal, que fou un dels poetes satírics llatins més famosos, nascut a Aquino, i que presenta unes sàtires plenes d'indignació i energia contra els vicis de Roma, que es complau a retratar no sense declamació. Va viure aproximadament entre els anys 42 i 125. Anníbal tornà a Àfrica, abandonant la Campània, on segons la versió dels que defensen la seva actitud, pretenia reforçar la presència cartaginesa a la zona per crear-hi un estat filial. El seu germà Asdrúbal havia estat vençut pels romans a Mataurus el 207 i la nació cartaginesa estava en greu perill. Tanmateix Anníbal (247-183 a.C.) fou derrotat a Zama i hagué de cercar refugi prop d'Antioc, rei d'Efeso i Prusies, rei de Bitinia. Quan tingué notícia que el seu amfitrió el pensava entregar als romans se suïcidà amb un verí que sempre portava a la butxaca.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL