El Principal dóna vida als 'Amantes de Teruel'

És la primera vegada que la xarxa de Teatres s'uneix per col·laborar amb la Societat general d'Autors (SGAE) en un muntatge que recupera el repertori espanyol, informà ahir el representant de l'SGAE, Ignacio Fernández durant la presentació de l'obra que inaugura la tardor de la XIII Temporada d'Òpera del Principal aquest divendres. López valorà el fet que catorze teatres públics acordassin «fer pinya» amb l'objectiu de recuperar aquest títol, que «és quelcom excepcional i dóna sentit al teatre públic pròpiament dit, el qual té una única pretensió que és cultural i no econòmica».

López destacà la complexitat de la producció per la desconeixença del públic d'aquesta obra. D'altra banda, recordà que es tractava d'un espectacle itinerant que respon a una gira per diferents ciutats. De fet, Palma és la ciutat que conclou amb el cicle de funcions d'aquesta òpera de la qual no existia cap gravació ni cap partitura revisada tot i que al final, «i partint de zero, s'ha aconseguit crear una obra de dimensions descomunals que hem intentat adequar a l'espectador actual».

«La complexa i bellíssima música», tal com definí López, de l'obra de Bretón, basada en la tragèdia homònima de Juan Eugenio Hartzenbusch, i l'evolució de l'escenografia "des de l'època medeival fins al segle XIX" dota l'escenari d'un intens drama medieval que narra la tragèdia dels amants Isabel de Segura (Beatriz Lanza) i Diego Marsilla (José Manuel Montero).

L'acció dels Amants de Teruel, una història d'amor més enllà de la mort, transcorre en un temps suggerent i fugisser, segons explicaren els responsables del muntatge. La peça ha estat versionada des del segle XVI en tot tipus de gèneres per autors de totes les èpoques, entre ells, Tirso de Molina.

Fou el romàntic Mariano José de Larra qui amb més vehemència defensà els amants en la seva crònica de l'estrena en el Teatre Reial de Madrid.
El director musical, Juan d'Udaeta, va reconèixer que «hem estat molt més cuidadosos amb allò forani que amb el més nostre i justament això és el que dóna valor al projecte: tenir la voluntat de retornar-li la vida als arxius d'una obra tan nostra i tan desconeguda durant tant de temps per tots» en l'àmbit d'un patrimoni cultural que «està mort o si no adormit».