Joan Miró retorna a Pelaires per celebrar-hi el trentè aniversari

Part essencial de la mostra són les escultures, desconegudes pel públic illenc

Pep Pinya, Joan Punyet i Frederic Pinya presentaren l'exposició. | T.M.

TW
0

El Centre Cultural Contemporani Pelaires inaugura aquest vespre la darrera de les exposicions programades per a aquest any de celebracions del trentè aniversari de la sala. L'exposició, en la qual es donen cita el vessant escultòric i pictòric de Joan Miró, omplirà el Centre fins al tombant de segle, consumant un any d'aniversari amb el tribut al qui va ser un dels artistes més fonamentals quan Pelaires tot just havia nascut.

La mostra, tot un homenatge a les set exposicions que Miró realitzà a Pelaires entre el 1970 i 1990, es compon d'escultures i pintures, obres principalment dels anys 60 i 70. Amb elles figura Sans titre, obra sobre paper realitzada per Miró l'any 1926, quan l'artista «tot just comptava amb 31 anyets» i que serveix per «donar testimoni d'un artista que està rebent influències pictòriques i poètiques molt noves»: les referències de Joan Punyet, nét de l'artista i autor del text que acompanya el catàleg, inclouen André Breton, Louis Aragon, Tristan Tzara i Paul Éluard, amb qui Miró es comença a relacionar per aquest temps.

Tot i la rellevància de les pintures creades a la dècada dels 70, obres d'«un Miró emocionant, violent i ple de força, que va fer un gir radical respecte de la seva creació anterior», tant Punyet com el propietari de Pelaires, Pep Pinya, coincidiren a destacar aquesta exposició com una revelació a nivell escultòric.

Així, la mostra aplega un bon nombre d'escultures creades a la Fundició Susse i a Perallada, exhibicions d'un negre lluent insòlit o de bronze envellit similar al de les peces arqueològiques, moltes de les quals no s'havien vist mai a l'Estat espanyol. Les escultures combinen dimensions monumentals i petit format, conformant un ventall de gran interès per aproximar-se a aquesta faceta artística de Miró.