Palma, nit de llegenda

Segall convocà una trentena de persones que recorregueren els indrets més inquietants de la ciutat

Palma ofereix variades llegendes. ( | TERESA AYUGA).

TW
0

Lluna plena. Equinocci de tardor. La nit de divendres era més que favorable per fer un recorregut per la Palma llegendària, per aquells indrets de la ciutat antiga que han viscut històries de tota casta i color, augmentades, la majoria d'elles, amb la imaginació popular.

Segall Promoció cultural, alter ego de l'historiador Gaspar Valero, havia convocat una excursió que va engrescar tantes persones que l'han obligat a preveure una altra sortida.

A les 20 hores, amb puntualitat gairebé britànica, els caminaires estaven concentrats al punt de partida. Gent de tota edat, des d'infants en edat escolar fins a parelles fregant la cinquantena. Tots ells, però, amb ganes d'aprendre més sobre els secrets que amaga la seva ciutat.

Un dels primers a desvetlar-se va ser el de l'home dels nassos, que no és altre que el rei En Jaume, el quadre del qual s'exhibeix a la sala de sessions de l'Ajuntament i que cada 31 de desembre presideix la Colcada. Molts dels presents varen recordar que quan eren petits, els pares, per tal d'engrescar-los a veure l'esdeveniment, els asseguraven que, a la plaça de Cort, hi trobarien aquest personatge, un home amb tants de dies com tenia l'any a 31 de desembre: un. El pobre home en qüestió no era altre que el rei de Mallorca. Després, Valero va anar debanant temes com el dragó i el caragol del portal barroc de 1640, el nom del carrer de la Cadena, l'estrany rellotge de sol de can Vila de Santa Eulàlia. Sullà, just davant de l'església, va ser l'hora de parlar de Ramon Llull, que un dia profanà el lloc entrant-hi amb el seu cavall perquè encalçava una donzella. Ella, veient-se entre l'espasa i la paret es va descobrir el pit i el futur beat el va veure gangrenat.

La següent fita era la façana de can Espanya-Serra, al carrer de la Portella. També entorn de la Seu es produeixen moltes de les llegendes de Palma: la processó de la Moixeta (que es feia en honor de la senyora Moix), la Dama Emparedada (ella era Elisabet Safortesa, que va viure dinou anys tancada en vida en un racó de la catedral, només comunicada amb l'exterior amb una retxillera que dóna al mirador), el famós Drac de na Coca, la mort d'en Berga en les lluites entre Canamunt i Canavall,...

El grup es va aturar també a l'Almudaina, a veure la reconstruïda torre dels caps (sí, allà es penjaven les restes dels ajusticiats), l'àngel penell o a sentir la història de l'alquimista Jaume de Lustrac (que havia de trobar la pedra filosofal en la cort dels reis catalans). De llegendes, n'hi ha moltes més, però s'hauran de desvetlar en una altra lluna plena.