La tragèdia del teatre «Novedades» (1928)

TW
0

El paorós incendi del teatre Novedades, a Madrid, té ressò a la resta de l'Estat i arreu d'Europa. Aquell famós edifici cremà pels quatre costats, en plena representació dramàtica, i després de la tragèdia, tècnics estrangers vingueren a examinar les ruïnes per esbrinar quines havien estat les causes del foc. Hi hagué prop d'un centenar de morts i devers cent-cinquanta ferits. Els actes d'heroisme per part de bombers i ciutadans foren nombrosos i la premsa dedicà moltes pàgines per descriure els detalls de la trista nova... «Segons les informacions obtingudes en el lloc del succeït el foc va començar quan mancaven cinc per les nou en els telers del teatre, quan es representava el sainet Lo mejor del puerto, durant l'entrequadre del segon acte. El cap dels tramoistes advertí que es cremava la decoració del darrer quadre, i de seguida donà ordres oportunes per llevar les cordes, però les precaucions foren inútils ja que les flames havien ja pres en la resta del decorat, i havien estat vistes pel públic present a la sala. Des de l'entrada de general es va veure com cremava una bambolina i fou aleshores quan algú donà la veu de... foc! La magnitud del sinistre fou tal, que tot d'una es va fer en tothom el pànic i la gent es precipità boja cap a les portes de sortida. Ben aviat tot l'escenari fou joguina de les flames, decoracions, fustes, cordes, escales, fustam i bigues, i el foc passà a la sala i destruïa l'embocadura dels palcs proscenis, les butaques, les catifes, el trespol i els sostres. Llavors tot començà a esbucar-se.

La confusió era espantosa. Moltes persones es despenjaven de les localitats superiors al pati de butaques, relliscant per les columnes i anant a caure sobre els grups; altres no feien servir les columnes i es llençaven directament des de l'amfiteatre, i queien feixugament sobre els que encara restaven en el pati, augmentant així la confusió. Hi hagué alguns casos d'heroisme, els quals protagonistes no es poden determinar en els primers moments, puix les dades que arriben a coneixement dels informadors són sempre confuses. Sabem, però, que un acomodador anomenat Carrasco, que estava a una porta de sortida, ajudà amb gran serenitat les dones i els infants a guanyar el carrer. Després, aquest acomodador, ha desaparegut i no donen noves d'ell ni a ca seva ni a les Cases de Socors. També va contribuir al salvament de molts l'acomodador Gabriel Núñez...».

Sembla que entre les víctimes hi havia un matrimoni mallorquí.
«A la plaça de la Civada es feia impossible el trànsit. La gent, amuntegada, presenciava el trist espectacle i lluitava per apropar-se a la immensa foguera. Se sentien clams i lamentacions. Eren familiars dels que havien anat aquell capvespre a la funció i tot fent esforços, obrint-se pas entre la multitud, pugnaven, inútilment per arribar a les portes del teatre, per saber noves de les persones que cercaven...».