Caius Marius, tribú de la plebs (119 aC)

El general Caius Marius és elegit tribú de la plebs. Com ja és sabut, dins la societat romana, un tribú era un magistrat o oficial pertanyent a tal o tal classe, i la plebs era el nom que es donava a la classe baixa del poble. Així, doncs, Caius Marius era el representant i defensor dels ciutadans econòmicament i social més febles. Havia nascut en el si d'una família pobra que habitava les terres d'Arpino i aconseguí la fama, puix els seus anys d'infantesa i adolescència són desconeguts, dins la vida militar. Es distingí en el setge de Numància, el 134 abans de Crist, i tot seguint la carrera de les armes, amb prou èxit, ascendí de grau seguit, seguit, fins a arribar a general. Llavors, com a tribú de la plebs va tenir enfrontaments dialèctics amb els dirigents de l'alta societat. La seva destacada oratòria el va fer admirat i odiat. Era quelcom com l'ala esquerra del Parlament. La seva popularitat influí en la seva ascenció cap al poder. El 116 ja era «pretor» i després, «cònsol». Per altra banda es casà amb Júlia, tia de Juli Cèsar. Com a soldat de prestigi introduí moltes millores dins l'exèrcit, n'augmentà l'efectivitat i capacitat. Organitzà campanyes i expedicions de conquesta. Però com era d'esperar, la seva ideologia, sempre apropada al poble, li duria més i més disgusts. Es cobrí de glòria a Numídia però rivalitzà amb Sila, que era el cap del Partit aristocràtic. La guerra de paraules, però, no seria mortal encara. Seguiren les guerres de conquesta i la fama de Caius Marius, cap a l'any 100 aC, esdevingué immensa. Havia vençut els pobles bàrbars teutons i cimbris. Havent estat elegit cònsol mitja dotzena de vegades, tornà a caure en el parany de la lluita dialèctica. Cap a l'any 88, les disputes orals entre Sila i el nostre personatge dugueren a una guerra civil que va vèncer aquell. Caius Marius, presoner, tancat en un calabós de Minturno, fou jutjat i condemnat a mort. Però, aleshores, succeí quelcom que ens fa recobrar una miqueta la confiança en la justícia del poble. Els habitants de Minturno, que estaven molt agraïts al condemnat, que havia estat cònsol d'aquella regió, es negaren a actuar de botxins. Fins i tot un esclau encarregat d'executar-lo i que s'espantà de la mirada de Marius. El poble el deixà doncs en llibertat i el traslladaren sa i estalvi a una illa de la costa nord-africana, potser Djerba. L'any 87 Sila estava absent de Roma i Marius Caius tornà a la capital amb una tropa, es venjà de tots els que l'havien traït o venut i es va fer proclamar governador de Roma. Així les coses, es posà malalt i morí. Quan Sila tornà a la metròpoli, amb els seus exèrcits, exterminà els partidaris de Caius Marius que encara hi restaven. Recordem que Sila, nascut el 136 aC, ha passat a la història com un cruel dictador romà. Cònsol el 88, vencedor de Mitrídates, sempre cap del Partit aristocràtic, fou doncs senyor de Roma i de tot Itàlia. Tots els seus enemics o oponents foren passats per les armes. Llavors revisà la constitució romana, l'arranjà al seu gust i establí un Senat totpoderós que li era fidel. Gaudí, doncs, de la més gran influència, però quan es trobava en el cim del poder, sense que ningú no en sàpiga els motius, abdicà. Era l'any 79. Mesos després moria...