«A les barricades» (1884)

En temps de la guerra civil espanyola tenia ja una gran difussió i era sovint interpretat juntament amb un altre himne d'origen català: Fills del poble. La lletra més coneguda diu: «Negres tempestes agiten els aires/ núvols obscurs no ens deixen veure. /Encara que ens esperi el dolor i la mort/ contra l'enemic ens mana el deure./ El bé més preciat és la llibertat./ Cal defensar-la amb fe i valor./ Alta la bandera revolucionària/ Que de triomf en triomf ens porta./ Dempeus, poble obrer, a la batalla! Cal derrocar la reacció! A les barricades! A les barricades! Pel triomf de la Revolució! A les barricades! A les barricades! Pel triomf de la Revolució!».

És clar que la història d'aquest himne és paral·lela a tots els esdeveniments dels anys 80 del segle passat. Recordem que el 1872, en el Congrés de la Primera Internacional, celebrat a La Haya, els anarquistes en foren expulsats i organitzaren el seu propi congrés a Saint-Imier. Tanmateix, el 1877, el moviment estava a punt de desaparèixer. Prengué aleshores el camí d'actes aïllats per grupets o individus sense control. Els mateixos Kropotkin i Malatesta s'oposaven a la lluita organitzada i demanaven accions espectaculars, violentes, que augmentassin la consciència revolucionària dels explotats. Això va fer que molts obrers llibertaris anassin a la presó, de vegades només sospitosos d'anarquisme, altre és per pertànyer a grups sindicals. I així arribam a l'anarcosindicalisme, variant del comunisme llibertari i que confereix als sindicats un paper fonamental en la lluita reivindicativa i anticapitalista dels seus afiliats. La Carta d'Amiens, aprovada el 1906, donava pas a la Central General del Treball, la famosa CGT francesa, i propugnava l'apoliticisme, l'acció directa en els conflictes entre el capital i la feina, la vaga general com a forma de lluita i, en definitiva, l'emancipació de la classe obrera. A l'Estat espanyol fou fundada, el 1911, la Confederació Nacional del Treball i n'esdevingué l'organització obrera més important. Per què l'anarquisme aconseguí a l'Espanya dels treballadors tant poder des del 1911 al 1939? Potser una de les explicacions és el caràcter del desenvolupament industrial a determinades zones, Catalunya, per exemple, fenòmen que fa crear una diàspora a regions que conservaven anacròniques estructures semi-feudals. Avui, el caràcter de l'himne «a les barricades» resta, tal volta, com un capítol més d'aquell romanticisme que reclamava, en nom dels més febles i els més humils, un món feliç. Tanmateix el capitalisme salvatge segueix provocant tempestes i causant grans drames a nivell personal i col·lectiu. Pegau sinó una ullada als nostres barris marginals del món superdesenvolupat o als escorxadors d'ànimes en el tercer món.