Un estudi descobreix evidències que hi ha un oceà a la lluna de Júpiter

TW
0

Aportant el que seria la prova còsmica que els problemes es reflecteixen a la cara, un grup de científics de la Universitat d'Arizona, a Tucson (EUA), ha relacionat llargues sèries d'impactes corbats encadenats a la superfície de la lluna de Júpiter, Europa, amb la tensió creada pel flux i reflux de l'oceà global que ha hi davall la closca gelada d'Europa.

Segons els investigadors, l'esmentat estudi, la publicació del qual està prevista en la darrera edició de la revista Science, és una prova més de les creixents evidències que Europa conté reserves d'aigua, que és sens dubte un ingredient necessari per a la vida.

Els impactes, coneguts com cicloides, foren observats per les naus espacials Voyager i Galileo.
Els autors de l'estudi, dirigits pel professor Gregory Hoppa, de l'esmentada Universitat, indiquen que els cicloides es formen en la capa exterior gelada d'Europa en resposta a les forces generades per les marees variables d'un oceà que es troba a pocs quilòmetres per davall de la superfície de la lluna de Júpiter.

Tots els patrons característics d'aquests cicloides, tant la mida, la forma i la direcció, encaixen en els còmputs dels investigadors sobre els efectes d'aquests cicles diaris de marea, que són provocats per l'estirada gravitacional del massiu pare planetari d'Europa.