Mor Hildegarda von Bingen (1180)

Miquel Ferrà i Martorell17/09/99 0:00

Hildegarda, naturista i visionària, havia anunciat el dia i hora de la seva mort, és a dir, el 17 de setembre de 1180. Morí als vuitanta-dos anys, en el seu monestir, respectada i venerada. Algunes de les monges asseguraren haver vist llums estranyes en el moment de fallir aquella dona tan singular. Havia nascut a Bermershein, prop d'Alzey, en el Palatinat alemany el 1098 i era la desena filla del comte Hildebrand i de la seva esposa Matilde, de la família dels Stein. Només tenia vuit anys quan la confiaren a la cura de la seva tia Jutta von Spanheim, abadessa del convent de Disibordenberg. Allà va rebre els primers ensenyaments i atreta per la vida religiosa prenia el vel de monja de mans del bisbe Otto de Bamberg el 1114. El 1136 era elegida superiora del convent i des de llavors destaca en lletres i ciències. Se la pot considerar metgessa, alquimista, filòsofa, poetessa, botànica... La seva farmacopea, basada en la tradició i ús popular, a més de la seva teoria dels elements i una sistemàtica dels regnes de la naturalesa en nou llibres i cinc-cents tretze capítols la fan una excepcional doctora del seu temps. Escrivia: «En els animals, els peixos i ocells, en les herbes, les flors, els arbres, en tots els éssers vivents, hi trobarem, amagats, els secrets de Déu. Hem de provar, sempre practicant la prudència, i segons les necessitats, que totes les herbes nobles, polsim valuós, i espècies tretes de les plantes delicades, siguin útils a l'home...».

Hildegarda estudià la sarna i n'identificà el paràsit, va descriure els símptomes i exposà remeis de la migranya, l'hidropesia i les hemoptisis, estudià profundament dos centenars i mig de plantes i en va descriure les seves propietats i virtuts curatives...

Però no oblidem que fou també musicòloga, que compongué cent cinquanta-cinc monòdies, entre les quals destaca, com explica la historiadora Josefina Mestre, la Simfonia de les vídues i l'Ordo virtutum. Però la seva obra, el seu llibre més conegut, és el que porta per títol Scivias i que va escriure en una desena d'anys, del 1141 al 1151. Pel seu estil profètic, aquests textos són mals d'interpretar, especialment pel que fa al seu sentit apocalíptic i les seves imatges i figures fantàstiques. Fou publicat, per primer cop, el 1513 a París i promogué expectació i polèmica entre els que ho conegueren. La filosofia de la naturalesa de santa Hildegarda la fa, avui en dia, vàlida com a símbol i precedent d'una nova concepció de la vida, allunyada de l'industrialisme salvatge. Admirada per Bernat de Claraval, pel papa Eugeni III i per altres grans personatges, emperadors i bisbes, alemanys i francesos, conservaria al llarg de segles la seva fama.