Miquel Ferrà i Martorell14/09/99 0:00
TW
0

Juga Simón Bolívar, jovencell de divuit anys, amb altres al·lots de l'aristocràcia cortesana i el príncep d'Astúries, que després serà el rei Ferran VII. Practiquen el volant, que és una piloteta de suro amb plomes, que es llança amb una raqueta, molt de moda en aquest temps. En un dels salts del volant, tira Bolívar la pilota amb tan poc ensinistrament que, en lloc de formar la corba natural, anà en línia recta al cap del príncep i li féu caure el barret per terra. Avergonyits, espantats, els altres joves pregaren a Simón de fugir i amagar-se. Sembla que en un cas com aquell el càstig era inevitable puix suposava una falta de respecte envers d'aquell que esperava la corona per «dret diví». Però Bolívar no va perdre la sang freda i digué:

"No ho he fet per mal, i si Sa Altesa ens fa l'honor de jugar amb nosaltres al «volant», cap de nosaltres s'ha de penedir d'aquesta o altra jugada.

Diuen que va saber la reina el que havia passat i sabent el que havia dit Bolívar, replicà als miserables informadors que esperaven mesures disciplinàries contra el criollo...

"Aquest al·lot, Simón Bolívar, té tota la raó. No veig cap motiu per castigar-lo. Si el príncep s'entrega a jocs de criatures amb ells és cosa seva. Això sí, la pròxima vegada que jugui al «volant», que s'ajusti bé el barret.

Curiosa anècdota, com curioses són també les vivències del Libertador quan era al·lot i visitava la terra dels seus avantpassats. Com havia arribat Bolívar a la Cort i es permetia de jugar amb l'hereu de la corona? Recordem que el 1797 havia ingressat com a cadet en el Regiment de les Milícies dels Voluntaris Blancs de les Valls d'Aragua. Acabat l'any de l'acadèmia, al seu full de serveis s'esmentava el següent: Valor: Se li suposa; Aplicació: la demostra; Capacitat: Bona; Conducta: Bona; Estat: Fadrí. El segon any ja era ascendit a sotstinent de la Cinquena Companyia del Regiment. I ara fa dos segles embarcava al port veneçolà de La Guaira, amb destí a Espanya, en viatge d'estudis, acompanyat del seu amic Esteban Escobar. Feren escala a Veracruz i visità la ciutat de Mèxic, on va tenir el primer incident amb el virrei Azanza. Passà llavors a l'Havana i de Cuba, a Santoña. Prengué el camí de Bilbao i de Bilbao a Madrid, on anà a viure amb el seu oncle i padrí, Esteban Palacios. Començaren els sopars i festes de presentació del fiol «americà» i el 1800 coneixia Maria Teresa del Toro y Alaysa, amb la qual es va comprometre en matrimoni. Aquell mateix any era nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i ben aviat es va fer el convidat ací i enllà que tothom volia conèixer. El 1801 a la porta del Sol de Toledo els policies del ministre Godoy, que sospitava que Bolívar era un espia de la reina, el volgué detenir i potser aquell petit escàndol l'apropà més a la Cort. Tot plegat ens mostra un Simón Bolívar alegre, festejador, curiós...