Darrera sessió al cinema ABC

«No sé si hi aniré», confessa Vidal. «Sent bastant tristor, perquè seguíem un sistema familiar, una tradició i és una cosa que des que vàrem néixer hem vist. Però els temps són distints», afegí l'exhibidor. Evidentment, res (o gairebé res) és com era quan el 1940 Gabriel Vidal, el seu pare, decidí fundar el cinema Actualidades. «Ell era representant de comerç. Viatjava molt i fou a València i a Barcelona on veié aquests cinemes especialitzats en noticiaris i documentals (venien de la Fox, de la Ufa i de productores italianes), i s'animà a muntar l'Actualidades, al qual donà aquest nom en homenatge a una sala d'aquestes característiques que hi havia a València», recordà Vidal. La sala funcionà bé durant molts d'anys. «Mon pare sempre deia que el reportatge sobre la bomba atòmica va tenir un gran èxit. Durà setmanes i setmanes. També funcionaven moltíssim els partits Barça-Reial Madrid. I és que és clar, el cinema era l'única manera de poder veure imatges aleshores!», afegí el responsable. Quan la televisió s'anà convertint en un electrodomèstic bàsic a les llars, el cinema canvià bobines i passà a projectar programa doble i, més tard, única pel·lícula.

L'any 1970 tancava l'Actualidades. Un any més tard, obria l'ABC. El local, situat a l'avinguda Alexandre Rosselló, era un magatzem i passà a ser un espai obert als somnis del cel·luloide. «Llavors el públic et donava certa seguretat. Passassis el programa que passassis, si feia mal temps, omplies, i si era diumenge, també. La gent anava al cinema. Ara, per una qüestió cultural gairebé, la gent va a veure una pel·lícula determinada», reflexionà el responsable de la sala.

Durant aquests anys, el cinema s'anà adaptant als nous temps. «Les distribuïdores ens donaven llistes, ens oferien el que volíem. Ara, moltes tenen les seves pròpies sales de projeccció i és impossible entrar en el circuït», explicà Vidal. Durant uns anys, l'ABC és lligà a la projecció de les pel·lícules aleshores més desitjades: el cinema «S». «És com tot, funcionà molt bé durant un temps, però quan passà la febre haguérem de canviar», recordà. Per l'exhibidor, la millor època del cinema fou la darrera, fins fa un parell d'anys. «Pel·lícules com Rompiendo las olas, la trilogia Blanc, Blau i Vermell, Smoke, Ojos negros anaren molt bé. Si haguéssim pogut tenir continuïtat potser hauríem pogut subsistir...», opinà Vidal. I és que el responsable del cinema té clar quin ha estat el gran mal de l'establiment. «Nosaltres funcionàvem com als anys trenta o quaranta, i això ja no marxa enlloc. Fer un sol programa és un luxe, només van bé els multicinemes», explicà. Precisament la instal·lació d'una d'aquestes sales a la ciutat, que a més projectava les pel·lícules de la mateixa distribuïdora que la que servia a l'ABC, fou la gota que féu vessar el got. «Durant un temps ens ho anàvem combinant, les projectàvem aquí quan deixaven l'altra sala (Secretos del corazón durà quatre setmanes), però no podia ser», afirmà. I de llavors ençà, cadires buides. «Ha estat la crònica d'una mort anunciada», conclogué l'exhibidor.