«Tenia set anys. Si duia bones notes, mon pare anava cada
dilluns a comprar-me un elapé. Aquí va néixer la meva passió per la
música». Una curolla que ha duit Germán Burgos, porter del Reial
Mallorca, a tenir una important col·lecció de compactes "«han
quedat allà, a l'Argentina».
Una de les primeres coses que conegueren els aficionats
mallorquinistes del porter que havia de substituir Roa era la seva
afició per la música, i així va ser quan el començaren a anomenar
«el porter rocker» entre un deix d'escepticisme i curiositat. Ara,
quan ja fa un parell de mesos que viu en una ciutat, Palma, que li
recorda el Mar del Plata natal, és quan comença a parlar de la
música, del compacte Jaque el rey que va enregistrar amb el seu
grup Simpatía i que és rècord de vendes a l'Argentina.
"Duis la música ben arrelada...
"Sí, aquesta quimera va néixer quan era ben petit, amb la música
que em comprava el meu pare. Ara s'ha convertit en una autèntica
passió. El primer que faig en arribar a una nova ciutat és conèixer
les botigues de discs.
"Quins elapés us comprava el pare?
"Bàsicament, música jove... i després tangos. En un primer moment
jo era contrari a escoltar la música argentina. Amb el temps em
vaig tèmer que el tango és molt bo.
"Ja heu trepitjat les botigues de per aquí?
"Clar que sí! He pogut comprar coses, com el darrer treball de Dr.
Fleetwood, que no vaig trobar la darrera vegada que vaig ser a
Chicago.
"Com definiríeu la música que feis?
"De cada vegada m'interessen més els orígens. M'agrada el blues,
investigar en les arrels. És un cant negre que expressa melancolia.
De fet, els Rolling començaren fent blues.
"Parlant dels Rolling, sembla que en sou seguidor.
"Intent no encasellar-me. Les meves cançons són molt diferents: van
des d'un blues a un ritme rolling o una balada. Són filles de la
inspiració. A més a més, jo no sé tocar cap instrument i he de
compondre amb el cap.
"Els membres de la vostra banda us ajuden fents els arranjaments
dels temes que creau vós.
"Sí, però si no m'agrada el que fan, ho acab arreglant jo
(rialles).
"Què diuen les vostres lletres?
"Això és una cosa personal de cada un. A mi em pot semblar que
digui una cosa i a una altra persona li pot suggerir una altra de
ben diferent.
"Com és Simpatía?
"És gent molt experimentada, no tenen vint anys. Ens avenim molt.
Jo els lliur el material que produesc i ells s'encarreguen de
produir-lo i dels assajos. Fa temps que ens coneixem, de fet, d'un
recital d'incògnit que vàrem fer el 93 a Cañuelas. Va ser la meva
presentació en públic, però em vaig pintar la cara perquè no em
reconeguessin.
"Vindran aquí a actuar?
"Crec que no serà possible. És difícil, representa massa esforç. A
més, jo només actuu en recitals benèfics. El de l'any passat va ser
a favor de l'hospital Garrahan de nins desemparats.
"I si us demanassin per participar en un recital aquí?
"Hauria de ser benèfic i tenir el consentiment del club.
"Hi ha una discogràfica interessada a editar aquí Jaque al
rey.
"Una no, dues. N'hi ha una a Mallorca i l'altra a Madrid. Ambdues
s'han mostrat molt interessades en el treball.
"Quan serà el segon compacte?
"No ho sé, però tenc material per fer-ne no un, sinó dos més.
"Quines diferències hi ha entre cantar i ser porter?
"Just per començar, basta dir que la vida esportiva és molt curta i
un cantant de rock pot durar fins els 80 anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.