El tenor canari Alfredo Kraus Trujillo va morir ahir a la tarda
en el seu domicili particular de Madrid, als 72 anys d'edat, segons
confirmaren fonts de la seva família. Kraus, un dels millors tenors
del món del segle XX, patia una greu malaltia degenerativa, que es
va veure aguditzada per la tristesa que li va produir la mort, fa
un any, de la seva dona.
Amb la mort de Kraus desapareix aquesta forma diferent, elegant,
discreta d'entendre l'art del cant que el gran tenor canari va
saber imprimir a totes i cada una de les seves actuacions.
Alfredo Kraus va néixer a Las Palmas de Gran Canaria, el 24 de
novembre de 1927, en una família amant de la música que el va
introduir en aquest món, en el qual va començar com a tenor en el
Cor Filharmònic d'aquesta ciutat, on va rebre lliçons particulars
de cant.
Per consell patern va estudiar tres anys d'enginyeria tècnica,
però va tenir molt clar que la seva afició era la música. Molt jove
encara oferia concerts en les vetllades privades de la classe alta
de Las Palmas.
Alfredo Kraus va fer el seu debut, el gener de 1956, en el
teatre de l'Òpera d'El Caire amb Rigoletto. El seu èxit va ser tal
que poc després ja estava en el cèlebre Teatre de la Fenice de
Venècia amb La Traviata on va coincidir per primera vegada amb la
soprano Renata Scotto, amb qui compartiria cartell en innombrables
ocasions.
La figura d'Alfredo Kraus, l'essència d'un
«antiPavarotti»
El tenor Alfredo Kraus conduí una de les més fabuloses carreres
líriques de la segona meitat del segle, sense escàndols, capricis
ni vedetisme particular, podent-se afirmar que fou tot el contrari
d'un altre gegant de la lírica, l'italià Luciano Pavarotti.
Així, mentre Pavarotti representa la calidesa i l'instint, i és
capaç de somicar en un Rèquiem per filmar poc després una
publicitat de cafè, Kraus fou la veu del rigor i una lliçó
constant, gairebé obsessiva, del bel canto. Kraus també havia
manifestat el seu rebuig a concerts multitudinaris com els
protagonitzats per Carreras o Pavarotti. «Jo crec fermament que
aquest tipus de concerts no guanya públic per a l'òpera, com no ho
guanya fer òpera al cinema: el teatre de l'òpera és el teatre de
l'òpera, és un món a part que cal conèixer».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.