Glòria i martiri de l'onze de setembre (1714)

Són les cinc de la matinada. Vint mil soldats, castellans i francesos, inicien l'assalt a la Barcelona assatjada. L'artilleria enemiga ha obert set bretxes en la muralla catalana i la Junta de Braços, que ha acordat la resistència, sota el comandament del general Villarroel i el conseller Rafael Casanova, arriba als darrers esforços. La coronela o milícia urbana, sota les ordres del Consell de Cent, ha sostingut la defensa de la capital al llarg de tretze mesos i això amb un cinturó de setge de més de quaranta mil homes. Les tropes defensores barcelonines sumen cinc mil tres-cents combatents. L'entossudida resistència obliga el duc de Berwick, cap de l'exèrcit atacant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència continuarà carrer per carrer i deixarà més de quatre mil víctimes mortals, catalanes, sobre les lloses. A primera hora de la tarda, la ciutat capitula. Un pacte amb el duc de Berwick, de no prendre represàlies, en cas de rendició, ha decidit finalment els catalans a entregar les armes. Però totes aquestes promeses dels homes que es diuen d'honor no seran respectades. Un dels assetjats, ferit heroicament, fou el ja esmentat Rafael Casanova que amb la bandera de Santa Eulàlia, molt venerada pels barcelonins, capitanejà un contraatac amb les darreres reserves de la lluita a sang i foc. Tot un seguici de prohoms envoltaren la senyera i avançaren cap al baluard de Jonqueres, a l'esquerra de la línia de combat. La batalla fou molt cruenta i sobre aquella muralla es produí un xoc ferest. Casanova, sempre enarborant la bandera, rebé una bala que li travessà la cuixa. El traslladaren de seguida al col·legi de la Mercè on li practicaren una primera cura i alguns dels seus familiars i amics el feren passar per mort. Agafà la bandera el comte de Lanuça i seguí al davant dels defensors. Tot fou inútil. Seguia a la guerra tot un règim d'ocupació militar que restaria confirmat, des d'un punt de vista jurídic, pel Decret de Nova Planta. Aquest abolia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis de Castella. Totes les institucions municipals de caràcter representatiu varen ser abolides. Un sistema de govern absolutista era imposat a tots els nivells i es crearen nous imposts, imposicions de guerra i altres mesures gairebé insuportables. La Reial Audiència ocupà solemnement la casa dels Diputats del General, o Palau de la Generalitat. Les fortaleses foren enderrocades i el poble desarmat. Molts dels oficials i soldats que havien participat en la resistència varen ser empresonats o hagueren de prendre el camí de l'exili, en el millor dels casos. Àustria en fou, per deure moral, país d'acollida. Tots els estudis univeritaris varen ser tancats. Mil dues-centes cases de La Ribera foren enderrocades. La repressió fou sistemàtica i brutal.