Picornell, mestre revolucionari (1777)

Després de graduar-se de mestre a Madrid, Joan Baptista Maria Picornell Gomila (Palma de Mallorca, 1757"San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825), era destinat a Salamanca i allà publicava opuscles pedagògics, com Examen público, catequístico, histórico y geográfico, Discurso teórico práctico sobre la educación i un Plan de Educación que presentà a la Societat Econòmica de Madrid, la qual no resultà tan il·lustrada com semblava, puix rebutjaren totes aquelles idees que pretenien formar les criatures en la democràcia. Aquest disgust el va fer abandonar la pedagogia i entrà en contacte amb els cercles revolucionaris i republicans. Ingressà dins la maçoneria i el 1795 dirigí la fracassada conspiració revolucionària i republicana de Sant Blai, a Madrid. Detingut i empresonat, el condemnaren a mort. Potser gràcies a les gestions de Floridablanca, la condemna li fou commutada per la de presó perpètua i el deportaren al castell de La Guaira, el 1796. Un any després fugia de la presó i conspirava amb Manuel Gual i José María España per tal de proclamar la independència de Veneçuela. La conspiració fracassà també i Manuel Gual aconseguí passar a Trinidad, on moriria el 1801. José España no tendria tanta sort i fou executat el 1799. Picornell, igualment condemnat una altra vegada a mort, es pogué amagar i, refugiat a les Antilles, continuà amb la seva acció revolucionària. Traduí al castellà i publicà la primera edició dels Drets de l'Home i del Ciutadà. De Trinidad, passà a Filadèlfia, Nantes i París, on en plena època napoleònica es titulà en medicina. De retorn a Veneçuela col·laborà amb el primer govern independentista, que durà poc. La Societat Patriòtica de Veneçuela havia anat adoptant progressivament les consignes de la Revolució francesa. El terratrèmol de 1812 va fer pensar al poble ignorant, per influència dels clergues des de la trona, que el desastre era degut a la còlera divina i el motiu la causa de la Independència. Fugí, encara, Picornell, a Nova Orleans, des d'on promogué la República de Mèxic. Afegint a la seva iniciativa un nou fracàs, el 1814 era convençut per un caputxí de deixar la política. El 1820, indultat per Ferran VII, passava a Cuba, on exercí com a metge fins a la seva mort. El seu fill, Joan Antoni Picornell, es traslladà a Mallorca i fou periodista. Mantingué una polèmica amb Antoni Oliver Nadal sobre Newton i altres filòsofs contemporanis. Era un home com son pare, d'idees democràtiques, i col·laborà en el Diario de Mallorca els anys de les guerres napoleòniques. Llavors, amb l'absolutisme regnant, marxà a Mèxic, on morí el 1817.