Miquel Ferrà i Martorell08/09/99 0:00
TW
0

El gran explorador René Caillié surt d'Àfrica a bord d'un vaixell de bandera francesa després d'haver recorregut quatre mil cinc-cents quilòmetres en cinc-cents trenta-vuit dies de viatge. El redescobridor de Tombuctú havia arribat ja sense forces ni doblers a Fes i d'allà a Rabat i Tànger, on era acollit pel cònsol francès. Un cop al seu país, l'èxit. La Societat Geogràfica li fa un interrogatori tancat on certifica que tot el que ha explorat Caillié és autèntic i guanya un premi de deu mil francs. Llavors, pensionat pel govern, l'explorador posa a punt el seu Diari de Viatge amb l'ajut del geògraf Jomard. Encara sobreviurà una dècada a la seva aventura africana. Se'n va a viure a La Baderre i allà, malalt de tuberculosi, recorda les expedicions que semblen humanament impossibles. D'origen humil, son pare era forner i sa mare, morta, quan fou recollit per la seva àvia. Deixà molt prest l'escola per aprendre l'ofici de sabater. En morir la seva protectora, es fa servent d'un oficial embarcat en el Loire, que li permet conèixer el Senegal i Guadalupe, illa on trobarà una altra feina.

Fa altres viatges per les Antilles, esdevé cuiner a Saint-Louis i torna a França sempre pensant en la terra africana. A la fi decideix fer un viatge al cor d'aquell continent i no veu altra estratègia, en uns territoris on els europeus són mal vists, que fer-se passar per un pelegrí de la fe musulmana. Per tal d'explicar la blancor del seu rostre i el seu accent, es presenta a les poblacions com el fill d'un ric negociant francès que s'ha convertit a l'Islam amb la lectura corànica. Això li permet anar a viure entre els moros braknas que viuen a l'altra punta del desert, al nord del Senegal. El 1826 el trobam a Freetown, Sierra Leone, que és dels anglesos. Amb les seves minvades economies compra tota la pacotilla que pot i s'inventa una altra història. Ara diu que ha nascut a Alexandria i essent infant, els soldats napoleònics el se'n dugueren a França. Enviat al Senegal pel seu amo, vol tornar a Egipte, el seu país, per viure segons la fe islàmica. Parteix doncs a la gran aventura, remuntant el riu Núñez i formant part després d'una caravana de mandingos. Arriba al Níger i després d'una dura etapa a Kankan. En aquelles terres ignorades pels geògrafs, sofreix les febres, una nafra al peu que l'obliga a caminar amb grans dificultats i després, l'escorbut. Cerca refugi al poble de Timé, on pensa morir. Però algun curander fa el miracle i el gener de 1828 ja pot marxar cap al país dels Bambara. Llavors retroba el Níger, arriba a Djenné, davalla pel Níger fins a Cabra, el port de Tombuctú i el seu goig és immens en descobrir una ciutat llegendària. Després s'ajunta a una caravana que va pel sud del Marroc i travessa el Sàhara. Arribat a Tafilalet, després de molts dies de set i perills, li resta encara la travessia de l'Atlas. Se'n sortirà.