Es crea el Parc del Tibidabo (1899)

TW
0

Fa ara cent anys era creada una societat per tal d'urbanitzar la muntanya barcelonina del Tibidabo i l'avinguda que hi portava costa amunt. Sembla que, aleshores, tot allò, era terra de conreu, una possessió coneguda amb el nom d'El Frare Blanc, potser per haver-ne estat propietaris els monjos de Sant Domènec. Fos com fos, Barcelona havia de menester un modern parc d'atraccions i el Tibidabo, amb les seves belles perspectives, tot dominant la capital catalana, n'era la zona més adient. Instal·laren en el cim de la muntanya uns telescopis, un tren aeri, unes casetes de tir al blanc, botiguetes de venda de records i objectes artesanals i fins i tot es començaren les obres per a bastir un temple de l'orde de Sant Francesc de Sales, segons plànols de Sagnier. No oblidem que a finals del segle XIX i primers anys del XX, anys del Tivoli, del Connie-Island... es farà famós aquell avió del 1928 que gira sostingut per una mena de grua i aquella talaia del 1921, entre d'altres divertiments. Com no esmentar la barraca dels miralls, els cavallets, la roda de la fortuna, la maça dels forçarruts o màquina de la força, els cotxets elèctrics de xoc, els teatres de teresetes, la barraca de venda de bunyols i refrescs, la roda de la mort, el quiosc de joquines i souvenirs, les muntanyes russes, els autòmates, les barquetes, les cascades artificials... De tot hi ha hagut en aquell indret i encara, bruixes automàtiques que et diuen la bona fortuna, els motoristes de la mort, la roda gegant, el tren fantasma... Voleu noms més suggestius? I llavors, aquell restaurant, La Masia, que s'havia convertit fa uns anys en cuina especialitzada de conill a l'allioli. Tot plegat celebra el seu centenari ara mateix, com també el tramvia blau i el funicular.

L'època i el lloc bé valen una evocació. Si la nostra fira del Ram, anual, no passa d'esser una fête foraine com les d'arreu de les ciutats i viles del món, amb un establiment ocasional previst en els calendaris, el Tibidabo té el mèrit d'esser definitiu, permanent i ara, centenari. Són molts els escriptors que han parlat en els seus relats de ficció dels parcs d'atraccions i de la gent que hi fa feina o hi acudeix. Escrivia Edmund d'Amicis: «El circ s'aixeca enmig de la fira, i en un dels seus angles, hi ha tres grans vagons on viuen i es preparen els titereros. Tres cases de rodes, cadascuda amb la seva xemeneia que fumeja sempre seguit. Hi ha una dona que nodreix el seu infant, fa el dinar dels artistes i encara té temps de ballar sobre una corda...». Les descripcions de Samain, Malot o Flaubert ens pinten aspectes d'aquelles fêtes"foraines que suposen fins a quin punt els pobladors infantils i no tan infantils esperaven tot el llarg de l'any els mary-goround i d'altres il·lusions que facilitaven una breu fuita de la dura realitat. El Tivoli de Barcelona sembla tenir arrels molt fondes, un nom propi, el Tibidabo, de prestigi internacional i totes les promeses de futur que mereix.