Formen part de la història viva de Palma i als pobles encara són
a l'ordre del dia, formen part substancial de la seva societat i
són el principal nexe per relacionar les famílies, molt per davant
del mateixos llinatges.
Són els malnoms, els àlies que han passat de generació en
generació, tot i que en ocasions han experimentat certes variacions
o renovacions si algun membre en particular es destaca per
qualsevol cosa.
Dir-se de ca na Poma Roja, de ca na Lloc Comuna o de ca na
Pinyol Verd no és ni prop fer-s'hi un improperi. Rere aquesta
denominació roman, moltes de vegades amagada, la història i l'honor
d'una branca familiar, com també les dubtoses aventures morals que
degueren viure alguns dels seus membres.
Tots els malnoms parteixen de punts de referència concrets. No
surten així com així i encara ara se'n produeixen de nous, tot i
que adaptats als temps que vivim avui dia.
Característiques o defectes físics són un dels recursos més
profitosos. No és estrany trobar coincidències en diversos pobles
de malnoms com ara: Tres Pèls, n'Ulls Cosits, en Coll Tort, na
Patos o d'altres com sa Moixa o es Pelut,es Coix,na Badall sa Rossa
o fins i tot s'Arengada, que s'expliquen per ells mateixos.
Pel que fa a trets destacats de la personalitat dels
avantpassats, també se'n troben diversos, per exemple de na Mimosa,
na Suspiros, na Xarop, na Cul Alt, en Calçones,en Mala Cara, na Xiu
Xiu, en Cotorra o na Xerrim, que no són grans troballes atesa, en
els tres darrers casos, l'afició als comentaris que hi sol haver
arreu de tots els pobles.
Madò Pesseta, n'As d'Or, o per als menys aptes amb els negocis,
en Mans Buides, Madò Badau o na Forat es troben també a l'ordre del
dia.
La predilecció per alguns menjars concrets i típics de la nostra
geografia o la facilitat per incórrer en el pecat de la gola també
ha acabta en àlies corrents.
Na Pa amb Oli, en Porcella, na Caminan- tes, na Greixosa o na
Panada i ca na Pansa són noms comuns que fan referència a nombroses
nissagues familiars que no tenen res a veure entre si.
Tot i això, la majoria dels malnoms estesos solen tenir com a
referent les procedències de les famílies o els indrets que
habitaven. D'aquesta manera es troben molts de Sollerics,
Petrers... com també des Torrent, de sa Torre, de sa Sínia, de ses
Eres...
Igualment, dels oficis també es deriven malnoms, alguns dels
quals molt antics que fins i tot s'han transformat en llinatges
corrents avui dia, per exemple Fuster, Ferrer o Cabrer.
D'entre els àlies més corrents de professions destaquen de cas
Caminer, es Barraler, es Donat,es Casiner i un llarg etcètera, que
integren aquest apartat d'àlies en el qual tenen cabuda gairebé
totes i cadascuna de les professions, oficis i jerarquies.
Així mateix, les feines al camp i el lloc en el qual es movien
els camperols per dur a terme la feina han estat objecte
d'àlies.
La posició social d'una família també pot derivar en malnoms, com
també les aspiracions de les persones que la integren, com ara de
ses Set Cases, de cas Marquès, de cas Senyors...
L'arribada del cinema inicià així mateix una nova etapa farcida
d'àlies.
En Tarzan, na Grace, es Xèrif, es Pistolero o na Lasi són alguns
dels més significatius que poden servir com a referència d'aquests
malnoms més recents.
Per concloure, un apartat destacat dels malnoms el formen els
diminutius de noms propis com ara na Tilín, es Joanets, de can
Jaimito...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.