Els Potez 54 eren avions multiplaces, bimotors, que formaven els
estols més nombrosos de bombardejament de l'Aviació francesa. Eren
aparells moderns, i el seu prototipus havia estat provat el 1933; a
partir de 1934 ja operaven a totes les bases militars.
L'Espanya republicana en comprà l'agost de 1936. La teoria dels
Potez era de crear un avió de bombardejament protegit per moltes
metralladores de manera que es pogués defensar tot sol, sense haver
de menester els caces d'escorta. La fórmula, al llarg de la guerra
civil espanyola, demostrà que fallava en molts punts i tan mancat
d'eficàcia resultaren en el conflicte que els batiaren com «els
taüts volants». Així i tot, destacaren per la bravesa dels seus
pilots, dins les unitats de mercenaris internacionals creades per
l'escriptor francès André Malraux. Els dos primers que
s'incorporaren a l'aviació republicana tingueren, però, tripulació
espanyola i estaven sota el comandament del capità Joaquín Mellado
Pascual. Com ens explica el gran historiador José Luis Alcofar
Nassaes, el setembre de 1936 arribaven notícies a Madrid que el
creuer Canarias seria entregat, enllestida la seva construcció a la
base d'El Ferrol, a la marina feixista. Aleshores el ministre
republicà de Marina i Aire, Indalecio Prieto, acceptà la
suggerència de fer servir els avions Potez per bombardejar el
vaixell abans que pogués salpar i entrar en combat. Elegiren els
dos aparells de tripulació espanyola, és a dir, el Aquí te espero i
el Voy corriendo. L'operació era certament difícil. Es tractava de
sortir dels aeroports de Madrid i anar fins a un camp d'aviació
d'Astúries, des d'on poder actuar. Era un llarg viatge de
quatre-cents quilòmetres sobrevolant territori enemic. Llavors,
fins a la base d'El Ferrol, entre anada i tornada, no menys de
set-cents quilòmetres. Una perillosíssima aventura. D'altra banda,
El Ferrol es defensava amb moderns canons antiaeris Vickers de 105
mm.
Es plantejaren els responsables de l'alt comandament aeri que
només els Potez, amb la seva autonomia de mil dos-cents quilòmetres
a plena càrrega i amb la capacitat de transportar mil quilos de
bombes, eren capaços de dur endavant la missió. Fabricaren les
bombes amb botelles d'oxigen plenes de trilita i amb espoletes
acoplades. Els Potez alçaren doncs el vol, travessaren a gran
altura el territori enemic, prengueren posició en un aeroport
asturià i, dies després, el Aquí te espero llançava les seves
bombes sobre la base d'El Ferrol, que varen caure prop del creuer
Almirante Cervera. Sembla que les bombes llançades foren sis i
l'avió fou aleshores atacat per l'artilleria del España i el
Canarias, havent de fugir. Les fotografies només mostraven gran
fumassa i el comandament republicà s'arriscava a fer un part de
guerra on assegurava que el Potez havia llançat una bomba de
dos-cents cinquanta quilos sobre el Canarias. Tan falsa era aquella
informació que, poc després, el Canarias, juntament amb el Cervera,
atacava els vaixells republicans que bloquejaven l'estret de
Gibraltar. La nau republicana Almirante Ferrándiz fou
enfonsada...
El Aquí te espero seria abatut dies després en el front de
Madrid.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.