L'aventura dels Potez (1936)

TW
0

Els Potez 54 eren avions multiplaces, bimotors, que formaven els estols més nombrosos de bombardejament de l'Aviació francesa. Eren aparells moderns, i el seu prototipus havia estat provat el 1933; a partir de 1934 ja operaven a totes les bases militars.

L'Espanya republicana en comprà l'agost de 1936. La teoria dels Potez era de crear un avió de bombardejament protegit per moltes metralladores de manera que es pogués defensar tot sol, sense haver de menester els caces d'escorta. La fórmula, al llarg de la guerra civil espanyola, demostrà que fallava en molts punts i tan mancat d'eficàcia resultaren en el conflicte que els batiaren com «els taüts volants». Així i tot, destacaren per la bravesa dels seus pilots, dins les unitats de mercenaris internacionals creades per l'escriptor francès André Malraux. Els dos primers que s'incorporaren a l'aviació republicana tingueren, però, tripulació espanyola i estaven sota el comandament del capità Joaquín Mellado Pascual. Com ens explica el gran historiador José Luis Alcofar Nassaes, el setembre de 1936 arribaven notícies a Madrid que el creuer Canarias seria entregat, enllestida la seva construcció a la base d'El Ferrol, a la marina feixista. Aleshores el ministre republicà de Marina i Aire, Indalecio Prieto, acceptà la suggerència de fer servir els avions Potez per bombardejar el vaixell abans que pogués salpar i entrar en combat. Elegiren els dos aparells de tripulació espanyola, és a dir, el Aquí te espero i el Voy corriendo. L'operació era certament difícil. Es tractava de sortir dels aeroports de Madrid i anar fins a un camp d'aviació d'Astúries, des d'on poder actuar. Era un llarg viatge de quatre-cents quilòmetres sobrevolant territori enemic. Llavors, fins a la base d'El Ferrol, entre anada i tornada, no menys de set-cents quilòmetres. Una perillosíssima aventura. D'altra banda, El Ferrol es defensava amb moderns canons antiaeris Vickers de 105 mm.

Es plantejaren els responsables de l'alt comandament aeri que només els Potez, amb la seva autonomia de mil dos-cents quilòmetres a plena càrrega i amb la capacitat de transportar mil quilos de bombes, eren capaços de dur endavant la missió. Fabricaren les bombes amb botelles d'oxigen plenes de trilita i amb espoletes acoplades. Els Potez alçaren doncs el vol, travessaren a gran altura el territori enemic, prengueren posició en un aeroport asturià i, dies després, el Aquí te espero llançava les seves bombes sobre la base d'El Ferrol, que varen caure prop del creuer Almirante Cervera. Sembla que les bombes llançades foren sis i l'avió fou aleshores atacat per l'artilleria del España i el Canarias, havent de fugir. Les fotografies només mostraven gran fumassa i el comandament republicà s'arriscava a fer un part de guerra on assegurava que el Potez havia llançat una bomba de dos-cents cinquanta quilos sobre el Canarias. Tan falsa era aquella informació que, poc després, el Canarias, juntament amb el Cervera, atacava els vaixells republicans que bloquejaven l'estret de Gibraltar. La nau republicana Almirante Ferrándiz fou enfonsada...

El Aquí te espero seria abatut dies després en el front de Madrid.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL