«Sabia que tenia amics, però mai no em pensava que n'hi havia
que no coneixia». En els darrers dies, el telèfon de Bruno Morey,
senyor de ca l'Abat, no ha deixat de sonar. Hi ha moltíssima de
gent que li fa costat i l'encoratja a continuar endavant en la
difícil aventura en què s'ha embarcat.
Aquest home, que assegura que sempre ha aplicat a les persones
el principi de «l'ésser és bo» "i no el de «l'home és un llop per a
l'home»" dijous va anar al jutjat a ratificar davant la jutgessa
l'escrit d'adopció de mesures cautelars pel qual se sol·licita la
prohibició de disposar i gravar, a davant Jean-Pierrer Ollivier, la
possessió de la serra de Tramuntana de la qual ell és
usufructuari.
Fa seixanta-tres anys que el canonge nat a Valldemossa habita la
possessió que va heretar de la seva padrina jove. Assegura que si
hagués de deixar-la, aniria directe al cementeri: «Fa més temps que
visc aquí que no en cap altre indret. M'han arribat a oferir mil
milions de pessetes per ca l'Abat, però l'acord implicava haver de
tancar la porta i anar-me'n. En aquesta mateixa terrassa (el
canonge parla des d'un mirador privilegiat que domina la mar) li
vaig dir a aquest comprador que a mi no m'importaven els doblers i
que allò que m'agradava era practicar, en aquesta mateixa terrassa,
el millor esport del món: contar estels».
El canonge assegura que, si ho hagués pretès, seria un home ric.
Va heretar de la padrina jove un gran patrimoni que va llegar a
l'Església en la seva totalitat exceptuant ca l'Abat. Durant molts
d'anys ha somniat que aquesta possessió que ja consta en el Llibre
del Repartiment del rei En Jaume perduràs després del seu traspàs
en una fundació cultural en què tinguessin acollida diferents actes
i esdeveniments. «Sempre he pensat que aquesta no és una de les
moltes finques que hi ha a Mallorca, sinó que és una de les més
emblemàtiques de Tramuntana».
Morey ha volgut obrir les portes a Diari de Balears
perquè els lectors coneguin aquesta possessió, que va assolir un
gran prestigi en èpoques anteriors per la qualitat de l'oliva que
s'hi conreava («va arribar a tenir dues medalles d'or de la
Diputació Provincial») i que va arribar a tenir unes dimensions
molt considerables: de Son Marroig fins a can Bleda (del terme de
Valldemossa fins a Deià). Ara no arriba gairebé als dos-cents mil
metres després de diferents segregacions fetes pel mateix
Morey.
Fa dos anys, Bruno Morey va «vendre» a Jean Pierre Ollivier ca
l'Abat per la mòdica quantitat de seixanta milions amb la condició
que el comte de Sant Bernat hi fes la gran fundació cultural. En
l'escriptura de compravenda no hi surt, per enlloc, aquesta
condició, i la situació de Bruno Morey és precària: és
l'usdefruitari de ca l'Abat. Ara, el comte francès ha posat en
venda la possessió en un anunci per paraules i en demana 860
milions. A damunt els papers en té tot el dret. Morey i els seus
missers veuen clara la possibilitat de demostrar que ha estat
víctima d'una estafa.
Mentrestant, la torre està tancada amb clau. Ollivier no pot
gaudir i fruir de les millores fetes en aquest indret de la casa
perquè el canonge ha estat a temps de canviar el pany.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.