Miquel Ferrà i Martorell03/09/99 0:00
TW
0

Tot el país parla de l'escàndol del general Salamanca i el seu conflicte amb el diari El Resumen, de Madrid. Això és el que passà. El general Salamanca i el redactor d'aquell periòdic, Gutiérrez Abascal, es trobaven en el «Sitio de San Ildefonso». El militar hi havia anat per assumptes oficials. El periodista per fer un reportatge. Ambdós dinaren amb altres hostes a l'Hotel Europeo i allà es parlà del nou comandament que el general tindria a Cuba. Salamanca no va mancar de saliva i davant tots aquells amics digué de tot i molt. Explicà que la seva missió era difícil, que tota l'illa es trobava en situació deplorable, que plantejaria moltes reformes que potser a Madrid no agradarien gaire, que organitzaria l'illa contra el filibusterisme, i encara afegí quelcom molt greu. Afirmà que a Cuba hi havia funcionaris que enviaven sumes importants a homes molt coneguts de Madrid i que en arribar a les Antilles investigaria tot això i n'agafaria els culpables. De totes aquestes declaracions en prengué bona nota Gutiérrez Abascal, com era la seva obligació informativa, i ho publicà tot en el seu periòdic. La cosa va caure com una bomba en els ministeris. I també els lectors de tot el país se'n feren ressò per poder dir que les darreres colònies eren un autèntic merder de corrupció.

Algú del govern degué estirar les orelles al general Salamanca, el qual desautoritzà totes aquelles declaracions i digué que la tal conversa havia estat confidencial i reservada. El cas és que Gutiérrez Abascal també cridà fort i fins i tot desafià el general en el camp de l'honor, a pistola o espasa, tant li feia. Tanmateix la majoria de la premsa es posa de part del periodista i aquest es veu defensat per textos com el que diu que «la premsa és el llibre de totes les cases, el conseller de totes les famílies, l'amic esperat de cada dia... El que caracteritza la nostra societat és el periodisme, i mentre el periodisme pugui existir, la llibertat i la justícia no podran desaparèixer. L'afer del general Salamanca compartia notícia amb l'assumpte d'un famós criminal francès, jutjat aquell estiu. Criminal i pederasta, un tal Franzini havia estat condemnat a la guillotina. Se l'acusava de l'assassinat de dues dones i una nina... Una de les dones era la seva amant i la matà pels doblers. Sembla que durant tot el procés, el criminal s'ha mostrat molt tranquil, amb una serenitat total, confiat i, de vegades, amb un somrís a la boca. Poc li importava haver violat i matat una nina petita. I haver fet altra tant amb una al·lota. Se sentia el centre el món, el personatge del moment...

La premsa era viva. Ben viva. Sempre al carrer. El general Salamanca ho tenia difícil, molt difícil per guanyar la partida. Del resultat del desafiament, res no se'n sap.