Adolf Hitler posa en marxa la campanya d'extermini dels
minusvàlids psíquics de tot Alemanya. Es tracta del que els nazis
diuen «neteja de sang». Els hospitals psiquiàtrics quedaran
despoblats en només un parell d'anys. Tots els infants dels Reich
que pateixen malalties hereditàries i genètiques són eliminats amb
sobredosi de medicaments i els metges hitlerians certifiquen milers
i milers de morts per causes naturals. Són més de cent mil
deficients psíquics els que desapareixen en aquella tragèdia. «En
aquests casos "havia dit el Führer" hem de tenir l'esperit d'acer i
deixar qualsevol sentiment de llàstima...».
Sembla que els metges i les infermeres nazis compliren aquest
«sagrat deure» fil per randa i no deixa d'esser una cruel sàtira
que Heinrich Himmler, la mà dreta de Hitler, fos tret d'un hospital
psiquiàtric per tal d'ocupar el càrrec de cap de la policia i de
les SS. I què en direm del mateix Hitler que estava medicat a causa
de malaltia psiconerviosa? Ignoraven aquells jerarques,
purificadors de la raça ària, que molts dels homes més grans de la
història alemanya havien tingut també problemes psíquics greus?
Friedrich Hölderlin, per exemple, un dels millors poetes de tots
els temps, sofria d'esquizofrènia i havia escrit, en un moment de
gran claror intel·lectual, que «així, aquells que ens presten el
foc del cel, els déus, ens regalen també el diví dolor...» i passat
el temps escriurà: «He viscut poc, i així i tot, bufa ja freda la
meva nit. Silenci, semblant a les ombres, sóc jo, ara, ja, sense
capacitat de cantar, i el cor turmentat dorm dins el meu
pit...».
Amb els epilèptics no hi havia tampoc compassió. Eren igualment
eliminats amb gas i verí. Manicomis petits i aïllats rebien cada
setmana camionades de malalts i els que habitaven la comarca no
entenien com dins aquells edificis hi podien allotjar milers de
persones. De seguida sospitaren la veritat. Allò eren escorxadors
de carn humana. Oblidaven els nazis que Pitàgores, Juli César,
Lluís XII de França, el músic Berlioz, el poeta Gustave Flaubert,
l'escriptor Fedor Dostoievski, eren epilèptics?
Hi podem afegir milers de noms famosos, com aquell gran fisiòleg
txec, Joannes Purkinje, que descrivia la seva epilèpsia amb
aquestes paraules: «Em semblava com si em llençassin a un immens
mar de foc, enlluernador, per on era jo arrossegat, de cada vegada
més veloçment i contra el qual jo lluitava amb totes les meves
forces, fins el punt de perdre-hi el coneixement...».
Un altre epilèptic, Vincent Van Gogh, el pintor flamenc, deia:
«Com més malalt em trob, com més trencadís és el meu cos, més
artista em sent...» I certament, i per a glòria de la humanitat, ho
va saber demostrar. I què direm del filòsof imprescindible Jean
Jacques Rousseau, que patia mania psíquica"depressiva i algunes
rareses més?
Hitler estava disposat a no deixar un sol pacient a les
clíniques psiquiàtriques. Quasi ho aconseguí. Això suposava un gran
estalvi en matèria sanitària a l'Estat i al mateix temps, dins la
seva pròpia bogeria, la creació de la raça perfecta, formosa,
forta, sana, intel·ligent... No comptava, el pobre diable, amb les
malalties de la vellesa que tantes vegades afecten el cap, amb la
mateixa guerra per ell provocada que produiria milers i milers de
sonats, amb molts dels seus oficials de la Gestapo o les SS que
mostraren esser bojos sadomasoquistes... Quin horror!
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.