Neix el famós Dom Perignon (1638)

TW
0

Dom Perignon nasqué el 1638 a la localitat francesa de Sainte-Menehould, una població molt lligada a la riquesa gastronòmica del país amb les seves famoses receptes locals i els seus vins de primera qualitat. Era fill d'una família de l'alta burgesia i tot i que l'esperava una vida de privilegis socials, s'estimà més la dels claustres atret per la vocació religiosa. Sembla que era un home molt intel·ligent i dugué a terme càrrecs administratius dins la comunitat conventual. Sembla que va estar un breu temps en el convent benedictí de Sant Feliu de Guíxols i que allà va fer proves amb el suro de Girona, que sembla esser l'únic que tapa hermèticament el vi de Champagne sense destruir-ne cap de les virtuts, al contrari d'altres suros. Llavors, Dom Perignon va fer diferents experimentacions amb el vi de la seva regió, n'estudià les fermentacions i n'aplicà les seves noves idees. Una era barrejar els diferents vins champagne, amb la qual cosa aconseguí un brou excel·lent. Com que aquell home era un tastavins de primera, encara que ja fos molt vell «posseïa tal sensibilitat de paladar que era capaç de reconèixer la procedència dels diferents vins de l'abadia només tastant-los, aconsellant després de mesclar el vi de tal o qual vinya amb el de tal o qual altra, en les proporcions que ell mateix indicava». D'altra banda, Dom Perignon introduí el tap de suro per a les ampolles. Fins aleshores, els taps eren de fusta, voltats de cànem trempat amb oli. Quan en temps de primavera moltes d'aquestes ampolles sofrien una segona fermentació que converteix el vi de Champagne en líquid escumós, aquesta es podia controlar amb el tap de suro i això en suposava l'èxit final.

El mariscal Lesdiguères, heroi de guerra, home molt admirat, donà a conèixer aquesta casta de vi a Versalles i el 1718, la primera ampolla d'escumós era molt celebrada a la Cort. Des de llavors, el vi de Champagne acompanyava els dinars reials i dels aristòcrates juntament amb Burdeus i Borgonyes. En temps de la Regència no mancava a les festes i la comtessa de Parabere, el demanava sempre perquè segons ella «feia lluir la mirada sense fer empegueir el rostre». Gran entusiasta del vi de Champagne fou madame de Pompadour i la Facultat de Medicina de París, el 1778, el carregava d'elogis i afirmava que tenia virtuts saludables, qui habet vir tutem diureticam i a Epernay, la casa Claude Moét, fundada el 1706, fou la primera que etiquetà vins amb el seu nom. La seguiren a Reims Clicquot-Ponsardin i Louis Roederer, entre d'altres. En els dies de la Revolució francesa aquest vi escumós serví per celebrar les victòries populars. Dom Perignon, sense el qual no es pot parlar de cuina francesa del XVIII, està enterrat a l'església d'Hautvillers i una làpida negra recorda amb aquestes paraules l'inventor del xampany: DOM HIC JACET DOM PETRUS PERIGNON... ANNO 1715...