La sala Astòria ahir. | T. A .

TW
0

Quatre i mitja de l'horabaixa. Palma, dotze d'agost. Es tanquen els llums. Comença la sessió al cinema Astòria. Una sessió íntima. Wing commander es projecta per a un sol espectador. La d'ahir serà una de les darreres sessions de la sala. L'empresa explotadora del cinema ha presentat un expedient de tancament a la Conselleria de Treball del Govern balear. Comença ara un període de negociació i papereig. És només qüestió de temps, però tot apunta que les portes d'una de les majors sales cinematogràfiques de Palma quedaran tancades definitivament al final del mes que ve.

El tancament del cinema, a banda de la pérdua d'una part de la història sentimental de la ciutat, suposa també la pèrdua de sis llocs de feina. El treballador més novell només hi treballava des del mes d'abril. El més veterà, des de fa trenta-sis anys. Tots ells esperen, entre resignats i disgustats, que empresa i els seus representants arribin a un acord. «Encara no ens hem reunit», apunten. Per a uns, la notícia del tancament ha estat gairebé una crònica d'una mort anunciada. Per a uns altres, tot i ser previsible, no s'esperava en aquest moment, potser si a final d'any. L'empresa ha justificat aquesta decisió argumentant que fa tres anys seguits que registren pèrdues.

Res apunta que la sala tanqui per tornar a obrir transformada en un multicinemes. Aquesta possibilitat ja s'havia estudiat fa temps i, tot i que el local és gran, sembla que no reuneix les condicions necessàries. Fa devers deu anys que la Sala Astòria només projecta pel·lícules de la distribuïdora «Lauren Films». Però la història de la sala és molt més antiga. L'Astòria fou el primer cinema que s'obrí a Palma després de la Guerra Civil. I ho féu amb Viento en popa.