Es funda la Wells and Fargo (1844)
No és possible contar la història del western americà sense tenir en compte la presència dels que donaren vida o fortuna per poder comunicar aquelles contrades, tan allunyades unes de les altres. Les diligències, que cobrien milers de quilòmetres, marcaren una autèntica epopeia que la novel·lística o la cinematografia han sabut popularitzar. El 1841, Henry Wells, exnavilier, fundà una companyia express que operava entre Albany i Buffalo, estat de Nova York. La seva empresa portava cartes a un preu més econòmic que el servei oficial de Correus. El 1843 George Fargo era contractat per Wells en qualitat de missatger. I un any després, patró i treballador s'associaven per formar una companyia que cobrís les rutes de Chicago, Cincinati i San Luis. El 1852 la Wells and Fargo ja era tan forta com la seva rival, la poderosa Adams Express Company, establerta ja a Califòrnia. La primera tramesa de correu confiada a les oficines californianes de la Wells and Fargo arribaven a San Francisco el juliol de 1852. Aleshores, els socis, Henry i George, ja només havien d'esperar un cop de sort per tal d'eliminar la dura competència dels Adams. Aquesta situació arribà el 1855, amb la crisi financera de Califòrnia, quan molts bancs anaren a la bancarrota, entre d'ells el que subministrava doblers per a les inversions de capital a la companyia Adams. La Wells and Fargo va tenir la fortuna de ser finançada des de l'Est i això la salvà d'aquella tempesta econòmica. Un cop s'assegurà el monopoli del correu express a tota Califòrnia, Henry i George decidiren que ja era temps de muntar la seves línies de diligències. Hi havia aleshores la Butterfield Overland Mail, que cobria el trajecte entre San Luis i San Francisco, i llavors hi havia el ferrocarril que arribava fins a Tipton, Missouri. Totes les altres rutes haurien de ser servides per diligències. La Butterfield Co. creà cent trenta-nou estacions al llarg de la ruta que anava de Tipton a Fort Smith, Arkansas, per travessar llavors territori indi, arribar al riu Rojo de Texas, creuar la regió sud-oest d'aquell estat, entrar per l'oest en el sud de Nuevo México, penetrar a Fort Yuma, Califòrnia, des d'on es feia la darrera etapa fins a San Francisco.
També a Illes Balears
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.