Neix el bandit Louis Mandrin (1715)

Com explica E. J. Hobsbawn, «El bandit és valent, tant quan actua com quan és víctima». (Mandrin, detingut per les autoritats, era enrodat viu el 26 de maig de 1755, en execució d'una sentència feta dos dies abans pel tribunal criminal de Valence.) Mor desafiant i bé, i nombrosos al·lots dels barris baixos i suburbis, que res no posseeixen, llevat del do comú de la força i la bravesa, es poden identificar amb ell. El redescobriment dels bandits socials en els nostres dies és obra d'intel·lectuals, d'escriptors, de cineastes i, fins i tot, d'historiadors... S'ha tractat aquí d'explicar el fenomen del bandidisme social, però també de presentar-ne els herois: Janosik, Sandor Rosza, Dovbus, Doncho Vatach, Diego Corrientes, Jancu Jiano, Musolino, Giuliano, Bukovallas, Mihat el Vaquer, Andras el Pastor, Santanon, Serrallonga, García, una columna interminable de guerrers, ràpids com la daina, nobles com el falcó, astuts com la raboa. Només amb poques excepcions, ningú no els conegué mai a trenta milles del seu lloc de naixença, però foren tan importants per al seu poble com els Napoleons i els Bismarcks; i segurament més importants que el Napoleó i el Bismarck reals». Així, per exemple, cap home de la insignificància de Janosik compta amb cents de cançons a ell dedicades. Són cançons d'orgull i de nostàlgia: «L'ocell ha cantat sobre la branca seca, han mort Schuhaj i vindran temps difícils».
És clar que en aquesta mitologia s'hi barreja història, llegenda i superstició, és a dir, els factors simbòlics que configuren el món dels pobres. Com diu Ivan Olbracht: «L'home té una aspiració insaciable cap a la justícia. En la seva ànima es rebel·la contra un ordre social que li nega aquesta justícia i sia el que sia l'entorn on viu acusa de tal o qual malifeta l'ordre social o l'univers material sencer. No oblidem que l'home té una rara tendència i entossudida a recordar, a imaginar coses i a transformar-les; i endemés de tot això, porta dintre seu el desig de tenir tot el que no pot tenir, encara que sigui sota la forma d'un conte de fades».