Gravat realitzat per Eduardo Laplante a mitjan segle XIX. | P. B.

TW
0

El Centre de Cultura de Sa Nostra acull des d'avui vespre l'exposició d'Estampes cubanes de tres segles, una selecció en la qual es recorre l'afició i l'evolució de l'art del gravat a Cuba des del segle XVII fins a l'actualitat. La mostra, que ha viatjat en els darrers deu anys per països de Sud-amèrica, Àsia i Europa, fa avui una aturada en el seu periple internacional per recalar a Palma, on podrà visitar-se fins al 28 de setembre.

Estampes cubanes de tres segles abraça una selecció d'obres dels millors gravadors d'aquest període. Segons explicà ahir la comissària de la mostra, Hortensia Montero, s'hi poden distingir dues etapes clares que es corresponen amb l'abans i el després de l'època colonial.

D'una banda, el conjunt aplega gravats dels primers segles colonials fins al desenvolupament de la tècnica litogràfica en el segle XIX, moment en què s'hi introdueix l'escena costumista. De l'altra, es recullen treballs realitzats en la nova esplendor del gravat a mitjan d'aquest segle, un cop superat el decaïment de les primeres dècades del XX i sorgida l'Associació de Gravadors de Cuba i creat el Taller Experimental de Gràfica a l'Havana.

Tot i que només una part del conjunt ha estat exposat al centre de Cultura de Sa Nostra, els 55 gravats que l'integren esdevenen un recorregut exhaustiu per les tècniques, tendències i artistes més destacats d'aquestes centúries, des de Jacob van Meurs en el segle XVII fins a gravadors de projecció internacional en la darrera dècada com Humberto Castro o Moisés Finalé, passant per figures tan determinants de l'art contemporani com Wifredo Lam.