Un dels propietaris de la nostra col·lecció de quinze volums,
L'Encyclopédie Oeconomique francesa, edició 1771, fou, segons
autògraf a la primera pàgina del primer tom, «Josep Barceló,
catedràtic de medicina, número 79» i és evident i comprovat que
aquest personatge enciclopedista, figura de la il·lustració
mallorquina, era Josep Barceló Tomàs (Palma, 1758"1821), metge, que
el 1780 es doctorava a la Universitat Lul·liana de Mallorca i n'era
catedràtic. Admirador de l'obra dels enciclopedistes francesos no
dubtà de fer-ne servir, durant la seva tasca d'ensenyament, els
textos més significatius. Va esser un dels promotors i fundadors de
l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca. Com els altres il·lustrats
la seva tasca cultural i científica no es limita a la medicina,
essent alhora autor d'opuscles i poesies en llatí i en castellà, a
més de discursos i dissertacions llegides a l'Acadèmia i un
tractat, publicat el 1820 quan es declarà la pesta bubònica a la
comarca d'Artà i que porta per títol: Medios para precaver en lo
sucesivo que se introduzca en Mallorca la peste ú otras
enfermedades contagiosas; y en caso de haberse introducido en
algunos de sus pueblos, impedir su propagación.
Bon coneixedor com sembla per les notes i acotacions de la
Llengua francesa es degué, sens dubte, relacionar amb els emigrants
d'aquell país. Així, quan la Revolució francesa, devers l'any 1792,
començaren a arribar a Mallorca gents d'aquella nacionalitat. Foren
principalment eclesiàstics, nobles i militars de l'Antic Règim i a
tots ells s'hi afegiren poc després burgesos, artistes i
menestrals, els quals introduïren algunes novetats en la indústria
i en els costums de l'Illa. Si la famosa «enciclopèdia econòmica»
ofereix un riquíssim receptari gastronòmic, que ens ha estat força
útil, els emigrants, alguns dels quals obriren hostals i tavernes,
contribuïren a difondre la cuina francesa a nivell popular quan ja
la cuina francesa dels senyors s'havia apoderat de les cases de la
noblesa després de la victòria borbònica de 1715. Segons mossèn
Pere Xamena, historiador, «Quan Godoy féu les paus amb França, per
temor que aquests immigrants complicassin les noves relacions
amistoses, els expulsà d'Espanya; permeté, no obstant això, que es
refugiassin a Mallorca. Llavors, l'Ajuntament i les altres
autoritats dirigiren una exposició al ministre dient que això
suposaria la ruïna de l'Illa. Més tard manifestaren que en podien
rebre fins a dos mil cinc-cents. No és probable que en vinguessin
tants, però sí molts, i alguns d'ells quedaren per sempre a
Mallorca. De llavors provenen alguns llinatges d'etimologia
francesa que encara perduren». Quins són aquests llinatges? Així ho
explica el filòleg Josep de Borja Moll: «La immigració de francesos
del nord, o sia, dels autèntics parlants llengua d'oil, no ha estat
menys abundant que la dels occitans. Sobretot en èpoques de
turbulència política, els fugitius... no podien aturar-se a
Occitània, perquè estaven tan en perill allà com a la part
septentrional de França; seguien, doncs, llur evasió fins a passar
la frontera política... Per això són nombrosíssims els cognoms
catalans procedents de famílies franceses immigrades. Per no
allargar-ne la llista, en citaren només alguns dels més típics:
Ausió (de Auzillon), Bardolet (de Bardollet o Bardoulet), Belabre
(Beau-arbre), Borrau (de Bourreau), Dexeus (de Desjeux), Donadiu
(de Donnedieu), Gaixet (de Gachet), Laforet (de La Forêt), Lagarda
(de La Garde), Macau (de Macaud), Oslé (de Osselet), Planxart (de
Planchard), etc.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.