José Gregorio, serf de Déu (1919)

A poques setmanes de la seva mort, les autoritats eclesiàstiques de Veneçuela comencen a moure papers per a declarar «serf de Déu» el metge, popular i popularista, José Gregorio Hernández Cisneros, com una primera passa per al seu procés de beatificació. Aquest doctor en medicina, nascut el 1864 a Isnotú, un poblet a l'oest de la república, prop dels Andes, es dedicà als pobres, als que ajudava no només mitjançant consultes de franc sinó també entregant-los bona part del que guanyava amb clients de doblers. El poble el venerà i alhora l'admirà pels seus progressos científics. Acabada la seva carrera, a la Universitat Central de Caracas fou pensionat a París i allà s'especialitzà en bacteriologia i una vegada estigué de retorn a Veneçuela fundà una càtedra d'aquesta matèria i un laboratori fisiològic a l'Hospital Vargas de la capital. Durant la seva estada a França, José Gregorio treballà de valent en el laboratori de Charles Richet. També va estar un temps a Madrid i allà va rebre ensenyament de Santiago Ramón y Cajal. És curiós que tant Richet com Ramón y Cajal serien guardonats amb el premi Nobel. Però José Gregorio tenia, al mateix temps que la seva vocació de metge, un profund esperit religiós i per dos cops va estar a punt d'esser frare en un convent. Raons de salut li impediren d'entrar en els claustres i aleshores cercà Déu a través de la medicina. Ensenyà a la seva càtedra universitària i va fer una gran obra social en el despatx de la seva consulta. Gent de totes les classes i de tots els racons de Veneçuela acudien al seu habitatge del barri de La Pastora i salvà vides i ànimes a balquena. El dia que morí, atropellat per un cotxe, fou tancat el teatre de l'Òpera, que estava ple de gom a gom i el mateix feren comerços, bars, sales d'espectacles i tota casta de llocs públics. El president de la República, que era aleshores Márquez Bustillos, un home de confiança de Juan Vicente Gómez i que tenia José Gregorio per metge de capçalera, declarà dol oficial. I la fama del doctor no deixà de créixer i avui, en aquell país i també a Colòmbia, Perú, Equador o la República Dominicana el tenen per sant i li resen, especialment, en cas de malalties greus. Els miracles que li atribueixen són innombrables i a la plaça de La Candelaria, on hi ha l'església d'aquest nom, hi unes botiguetes on es poden comprar imatges d'aquest sant popular, estampes, fotografies, figuretes, clauers, cendrers, obrecartes, medalles...