La forta empremta de Hemingway a Cuba

L'escriptor nord-americà passà 22 anys a l'illa que marcaren les seves vida i obra

TW
0

Ernest Hemingway passà 22 anys a Cuba i la relació amb aquesta illa marcà la seva vida i les seves obres. En complir-se dimecres passat el centenari del seu naixement, la seva petjada a l'Havana és alimentada encara pel Govern i pels turistes. El cèlebre escriptor nord-americà va escriure a la major de les Antilles o en els seus mars alguns dels llibres més famosos, Per qui sonen les campanes, El vell i la mar "llibres de capçalera del president Fidel Castro", i Illes en el Golf, entre d'altres. El 1928, Hemingway visità per primera vegada l'illa caribenca i conegué llavors, enmig d'una tempesta, qui es convertiria en patró del seu famós vaixell El Pilar, Gregorio Fuentes.

«Mai no he vist una persona com ell en el món que conec, amb les seves mateixes condicions. Ell era un home amic dels homes», digué Fuentes, de 102 anys, durant l'entrevista realitzada a la seva modesta casa del barri costaner de Cojímar. «Em du molts de records pensar en ell, en Papa. Record unes paraules que em digué: 'Tingues cura de tu mateix com sempre ho has sabut fer' i 'Tingues cura de la meva Pilar'», afegí el llegendari pescador que compartí amb l'escritptor jornades de pesca en els mars que envolten l'illa. «Jo era un capità que sabia caminar per la mar i per totes les parts del món», afegí Fuentes, lúcid i fumant un gruixat havà. «D'ençà que es va morir, la vida no ha estat el mateix i no he tornat a pilotar com abans».

«Hemingway escrivint guanyava doblers, però pescant no. Quan guanyà el premi Nobel jo estava reparant El Pilar i em va venir a veure, em mostrà un feix de bitllets i digué que venia a deixar-li un regal a la Mare de Déu», recorda Fuentes. La medalla pel premi Nobel de Literatura que va rebre Hemingway el 1954 anà a parar com a donatiu a l'església de la Caridad del Cobre, patrona dels creients catòlics de l'illa, on es conserva avui. A Cuba són diversos els llocs que l'escriptor va fer famosos amb la seva presència, començant pel bar Floridita. Segons digué en un dels seus llibres, allà «la beguda no podia ser millor, ni tan sols semblant a cap altra banda del món».