El pelegrinatge, font de coneixement interior

El mallorquí Miquel Capellà va cobrir-lo des de Vézelay en vint-i-sis dies

Natàlia BlanesPalma26/07/99 0:00

Miquel Capellà Coll, un mallorquí de 41 anys, emprenedor, amb la barba i els cabells llargs i blancs, la pell daurada pels dies passats a l'aire lliure i el rellotge aturat sense donar-li importància, decidí un dia fer el camí de Santiago. Les úniques condicions que es va posar varen ser que havia d'anar-hi tot sol i que havia de ser un viatge llarg. La raó que explica per voler-hi anar expressa- ment tot sol, com els pelegrins medievals, és perquè «d'aquesta manera s'és molt més receptiu envers la gent i els esdeveni- ments que vas trobant pel camí».

No és el primer viatge d'aquestes característiques que fa, encara que sí és el primer que fa per Espanya. Miquel Capellà afirma haver recorregut mig món: Namíbia, l'Iran, Sud-amèrica, el Nepal i fins i tot l'Antàrtida. Sempre ha viatjat en condicions similars: sense pretensions, fugint del turisme massificat i de la manera més senzilla possible, amb poc equipatge i obrint els ulls a tot el que l'envoltava. Europa és el que menys coneix, així que aquesta ha estat una bona manera per prendre contacte amb una part de dos països europeus, França i Espanya.

El seu viatge començà dia 31 de maig d'enguany, quan va partir de la ciutat francesa de Vézelay (un dels tres punts de concentració pels pelegrins a l'Edat Mitjana). Decidí dur-lo a terme en bicicleta perquè troba que és un bon mitjà per viatjar, que et permet aturar quan vulguis i dur un bon ritme sense perdre't res del paisatge. I, a més, va fer el mateix camí que els qui anaven a peu, «tant si es podia perquè hi havia un camí com si no, encara que hagués de passar amb la bicicleta a les mans».

Per ell, aquest ha estat un viatge més que, en certa manera, havia de tenir un sentit de peregrinació. Molts dels viatjants que es va trobar pel camí el feien per motius religiosos; uns altres, per curiositat. En principi, tenia previst emprar tot un mes per recórrer els quasi 2.000 quilòmetres que separen Vézelay de Santiago de Compostel·la. Però, sobtadament, arribà a Santiago quatre dies abans del que havia previst, el 26 de juny, cosa que l'animà a fer el camí de tornada cap a Barcelona, uns 1.300 quilòmetres més. Després d'això, arribà a Mallorca dia 6 de juliol, a les 7 del dematí, i una hora més tard ja era a fer feina. «Tenc coses millors en què emprar els meus dies de vacances, ho havia d'aprofitar al màxim», digué el mallorquí.