Miquel Capellà Coll, un mallorquí de 41 anys, emprenedor, amb la
barba i els cabells llargs i blancs, la pell daurada pels dies
passats a l'aire lliure i el rellotge aturat sense donar-li
importància, decidí un dia fer el camí de Santiago. Les úniques
condicions que es va posar varen ser que havia d'anar-hi tot sol i
que havia de ser un viatge llarg. La raó que explica per voler-hi
anar expressa- ment tot sol, com els pelegrins medievals, és perquè
«d'aquesta manera s'és molt més receptiu envers la gent i els
esdeveni- ments que vas trobant pel camí».
No és el primer viatge d'aquestes característiques que fa,
encara que sí és el primer que fa per Espanya. Miquel Capellà
afirma haver recorregut mig món: Namíbia, l'Iran, Sud-amèrica, el
Nepal i fins i tot l'Antàrtida. Sempre ha viatjat en condicions
similars: sense pretensions, fugint del turisme massificat i de la
manera més senzilla possible, amb poc equipatge i obrint els ulls a
tot el que l'envoltava. Europa és el que menys coneix, així que
aquesta ha estat una bona manera per prendre contacte amb una part
de dos països europeus, França i Espanya.
El seu viatge començà dia 31 de maig d'enguany, quan va partir
de la ciutat francesa de Vézelay (un dels tres punts de
concentració pels pelegrins a l'Edat Mitjana). Decidí dur-lo a
terme en bicicleta perquè troba que és un bon mitjà per viatjar,
que et permet aturar quan vulguis i dur un bon ritme sense perdre't
res del paisatge. I, a més, va fer el mateix camí que els qui
anaven a peu, «tant si es podia perquè hi havia un camí com si no,
encara que hagués de passar amb la bicicleta a les mans».
Per ell, aquest ha estat un viatge més que, en certa manera,
havia de tenir un sentit de peregrinació. Molts dels viatjants que
es va trobar pel camí el feien per motius religiosos; uns altres,
per curiositat. En principi, tenia previst emprar tot un mes per
recórrer els quasi 2.000 quilòmetres que separen Vézelay de
Santiago de Compostel·la. Però, sobtadament, arribà a Santiago
quatre dies abans del que havia previst, el 26 de juny, cosa que
l'animà a fer el camí de tornada cap a Barcelona, uns 1.300
quilòmetres més. Després d'això, arribà a Mallorca dia 6 de juliol,
a les 7 del dematí, i una hora més tard ja era a fer feina. «Tenc
coses millors en què emprar els meus dies de vacances, ho havia
d'aprofitar al màxim», digué el mallorquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.