Mor a Suïssa, quan escalava un dels cims, aleshores no conquerits, del Mont Blanc, Francis Balfour (Edimburg, 1851), germà gran del famós estadista britànic Arthur James, un personatge que detectà els més alts càrrecs en el govern, essent primer ministre de 1902 a 1906. Francis, per la seva banda, no restaria mans plegades en aquella família on la competitivitat era quelcom obligatori i el patriotisme un factor definitiu. Es graduà a Cambridge el 1873 i després s'interessà per l'estudi de l'embriologia. En els seus experiments observà la semblança i parentesc general que unia els vertebrats amb animals més primitius, mancats de vèrtebres.
Aquestes criatures primitives tenian en lloc de columna vertebral, potser no en estat adult però si en estat larvari, una peça flexible que corria tot al llarg del dors i els vertebrats mostren una formació similar, el «notocordi», mentre dura la fase embrionària. El 1880 Balfour proposava que tots els animals que tenen un «notocordi» en algun moment del seu cicle vital fossin anomenats «cordats» i la seva proposta fou acceptada pel cos científic. Així, els vertebrats formaven una sotsbranca dins els «cordats» i en són la immensa majoria. Quan ja els èxits dels seus experiments eren cosa notòria i en preparava d'altres, tingué un atac de febre tifoidea que quasi el dugué a la mort. En restà molt feble i els metges li recomanaren altres aires. El clima de muntanya, d'alta muntanya, li digueren, li podia fer molt de bé. Amb aquesta idea, el 1882, marxà a Suïssa. Allà confiava recobrar totalment la salut. Però ja hem dit que els Balfour no sabien o no podien estar mans plegades. I per això no se li va ocórrer altra cosa que pujar a un dels cims més alts en nom de la Gran Bretanya. I la muntanya el traí o tot, simplement, es defensà de la petjada de l'home. Sempre cercant el referent de la literatura, un recorda aquell conte de Jack London sobre un tal Jerry, que vivia a la vora del Sacramento i que volia dominar la muntanya: «Era àgil i magre, però havia passat els anys de la seva infantesa entre les muntanyes; son pare l'havia ensenyat d'escalar i no li feien gens de por les altures. En el dipòsit de les eines hi trobà un ganxo i una curta barra de ferro i encara una autèntica corda de Manila... Enmig d'aquella pluja furiosa que quasi el cegava, Jerry, es gronxava sobre el barranc com un pèndul, li feien molt de mal les mans esgarrades i el seu pit estava ple de fatiga...»
I com és sabut, Balfour no superaria mai la fama del seu germà menor, aquell que per via de la política havia regit els destins del seu poble. Aquella mort accidentada, un home estimbat, lluny de Londres, posava però unes tintes romàntiques que restarien gravades dins l'ànima més popular.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.