Neix Abel, inventor de la pólvora sense fum (1827)

TW
0

Tal dia com avui neix a Woolwich, prop de Londres, el químic anglès Frederick Augustus Abel, famós científic militar, inventor de la cordita, un explosiu barreja de la nitroglicerina de Sobrero i la nitrocelulosa de Schömbein, a més de gelatina de petroli, resultat de la recerca de com produir pólvora sense fum. Comptà amb la col.laboració de Dewar, i tots dos comprobaren que quan feien servir ingredients purs, la barreja era relativament segura de manipular. La massa gelatinosa sortia a dolls, en forma de corda, i d'aquí el seu nom. Sembla que la darrera guerra en la qual fou utilitzada la pólvora primitiva va ésser la de 1898, de Espanya contra els Estats Units, a Cuba. Des de llavors, ja fou emprada la cordita. Abel fou nomenat cavaller pel seu descobriment el 1891 i baró el 1893. Així, l'inventor de la pólvora sense fum es feu ben famós. Morí a Londres el 6 de setembre de 1902. Ja hem esmentat el seu col·laborador en els experiments, James Dewar, químic"físic escocès (Kinhardine, Fife, 1842"Londres, 1923) i és curiós que el desenvolupament d'aquesta pólvora, la cordita, no es pogué efectuar sinó després de llargues discusions amb Nobel, que posà un plet contra tal patent. Nobel va perdre el cas, encara que sembla que hi havia alguna raó de la seva part. Avui en dia, i sempre des de la perspectiva pacifista, un es pregunta fins a quin punt cal admirar aquesta casta de científics. Com hem de veure els creadors dels prodigis bèl·lics, que per una banda fan progressar la ciència però per una altra acceleren la destrucció de la humanitat? Ens diran, potser, que els invents per a la guerra són també útils en feines per a la pau. No fan servir els enginyers tota casta d'explosius per marcar camins a través de la natura? Recordem que la pólvora, inventada pels xinesos en els primers segles de la nostra era, fou utilitzada en el segle VII pels grecs del Baix Imperi, motiu pel qual fou coneguda com foc grec. Així i tot no fou coneguda a l'Europa occidental fins al segle XIV, en el començament de la Guerra dels Cent Anys.

Tenim dins la nostra rondallística alcoveriana una narració que fa referència a tal producte explosiu. Es tracta d'un dimoni que es troba dins un gran coval, en el cor d'una muntanya i que dóna voltes entorn d'un munt gegantí de pólvora i que d'un moment a l'altre pot fer esclatar «tot lo món»... La fantasia pagesa es manifesta igualment en molts altres relats on la pólvora n'és també protagonista o quasi protagonista, com Es nas de dos pams, posem per cas. I encara fent evocació entorn del tema, podem visitar la «casa de la pólvora», en ruines, que es troba en el conjunt arqueològic del Baluard de Sant Pere, entre els restes de l'aqüeducte i la torre àrab, recentment restaurada.