La marxa dels marsellesos (1792)

«La Marsellesa», cant patriòtic compost el 1792 per a l'exèrcit del Rhin per un oficial d'enginyers, Rouget de l'Isle, i que seria després l'himne nacional de França, prengué aquest nom perquè els primers que la donaren a conèixer a París foren els federats marsellesos. La dugueren als llavis en la seva llarga marxa. A imitació de París, que havia format la seva guàrdia nacional, no trigaren altres ciutats del regne a formar companyies semblants i una d'elles fou la de Marsella, que decidí de dirigir"se a la capital per tal de prevenir el rei i els nobles que complissin amb el seu deure i no s'oposassin a l'obra de la Revolució. Ens podem imaginar la marxa d'aquests patriotes en aquells xafogosos dies d'estiu, amb les seves armes i uniformes coberts de pols, precedits per una bandera que tenia inscrites les paraules: «Els drets de l'home». Alguns portaven també el barret frigi, símbol de la llibertat, amb escarapel·les tricolors, i altres, exhibien tals rosetes sobre els seus capells de plomes. Diuen que els marxaires es protegien del sol havent fixat branques d'arbre en els canons de les seves escopetes. Els tambors no deixaven de marcar el pas. De tant en tant, per tal d'aixecar els ànims, repetien les paraules del seu himne: «'Allons enfants de la patrie!...» i al famós càntic s'hi afegia la consigna: «'Aux armes, citoyens!» que provocava l'entusiasme de tots els que trobaven pel camí. Així, molta gent anava augmentant aquella columna dels marsellesos, que creuaven tot el país. Passaren per Avinyó, l'antiga residència dels papes al llarg de setanta anys i per Lió, ciutat industriosa. Varen recórrer valls, muntanyes, planes. Deixaren enrere el Rhone i travessaren els grans camps de blat i vinya. Grups de pagesos, deixant les seves eines dins els sembrats, travessaven les marjades i s'ajuntaven a la gran processó. No hi mancaren nins ni dones. Sis"cents marsellesos havien començat la marxa, que tingué una durada de trenta"sis dies. El 10 d'agost eren ja a París, en el primer rengle de l'atac a les Tulleries. El rei i la seva família es refugiaren a la sala on estava reunida l'Assemblea però la Guàrdia Suissa defensà l'indret. Hi hagué un sangonós enfrontament. La Guàrdia Suïssa fou derrotada i no tingué supervivents. En memòria de la seva bravesa, a Lucerna, país on havien nascut aquells soldats, un lleó tallat en roca viva ho commemora. Una pregunta va recórrer les multituds: És Lluís Capeto culpable de conspiració contra la llibertat? Ja és sabut que Capeto era el llinatge de la família de Lluís XVI, nissaga de reis que havia posseït el tron de França al llarg de vuit segles, descendents d'Hug Capeto. El poble atribuí al monarca nombrosos delictes. L'hora marcada pels marsellesos havia arribat al seu moment més dramàtic.