L'Enciclopèdia francesa (1751)

Surt de la impremta el primer tom de la que fou qualificada «immensa obra», publicada a París per D'Alembert i Diderot, del 1751 al 1765, arma poderosa de la filosofia del segle XVIII. L'Enciclopèdia francesa, mot compost pres del grec, «egkuklos»: circular, i «paideia»: instrucció, pretenia, i en bona part ho aconseguí, de fer un conjunt de tots els coneixements humans, amb tota casta de ciències i matèries. Sorgí d'aquí el fenomen de «l'enciclopedisme» i la «il·lustració», és a dir, el conjunt de les doctrines professades pels autors de l'Enciclopèdia. L'ànima més visible de tot aquest procés fou Dionís Diderot (1713"1784), fill d'un fabricant de ganivets de Langres. Pensador, escriptor i crític és, segurament, la personalitat que millor resumeix «el segle de les llums» i al llarg de la seva correspondència ens ofereix un retaule fidel i animat dels moviments intel.lectuals que portarien el país cap a la Revolució. No fou menys important Jean Le Rond d'Alembert (1717"1783), filòsof i matemàtic nascut a París. Escèptic però tolerant, exposà en el seu famós «Discurs preliminar de l'Enciclopèdia» la filosofia purament natural que presidia l'obra i que portava com a sotstítol «Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis». D'Alembert i Diderot reuniren, al seu entorn, els representants més destacats del moment, col·laboradors en la gran empresa i entre dels quals podem esmentar Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Bufon, Turgot, Quesnay i Holbach. En aparèixer aquell primer volum hi hagué una reacció violenta dels jesuïtes, jansenistes i l'aristocràcia, ja que el caràcter polèmic de les informacions i la defensa del progrés enfront de les autoritats tradicionals xocava amb l'immobilisme i els privilegis. La prohibiren vàries vegades però el 1772 s'acabava de publicar amb 17 volums de textos i 11 de gravats. Causà un fort impacte, ja que per primer cop sortien a la llum les ciències aplicades, les descripcions tècniques, la visió racional i materialista del món i de la història. Així doncs, l'enciclopedisme significà la consolidació del mètode objectiu d'interpretació enfront del dogmatisme tradicional, la lluita contra la metafísica i la teologia, l'experiència de fondre raó i pràctica social, ciència i tècnica, defensa de la fisiocràcia i el lliurecanvisme, el recolzament al despotisme il·lustrat i, de moment, l'exigència d'un Parlament dins la monarquia. Tanmateix, l'enciclopedisme esdevindria un instrument ideològic de les noves classes socials ascendents i tindria un paper important dins la Revolució francesa, representat per membres de l'Assemblea constituient i en especial, per Antoine Barnave (1761"1793), advocat i polític, membre dels Estats Generals del 1789. Aquest personatge, de semblant influència que Mirabeau, va combatre enèrgicament el règim monàrquic; però, quan la fuita de Varennes, s'apropà a la família reial i acabà executat a la guillotina.