Neix el naturalista Charles Beebe (1877)

Tal dia com avui neix a Brooklyn, Nova York, Charles William Beebe, que ja essent nin es distingí pels estudis. Després es graduà a la Universitat de Columbia el 1898 i treballà en el parc zoològic de Nova York, en el Bronx. Li interessaven molt els ocells i formà una de les col·leccions ornitològiques més importants del món. Alhora llegia els llibres de Jules Verne i se sentia fascinat per tot aquell món d'aventures científiques i de ciència-ficció que el gran autor francès havia sabut descriure. Decidí Beebe de fer viatges pel seu compte i durant la Primera Guerra Mundial serví el seu país com a aviador de combat, una experiència que el marcà profundament. Llavors viatjà per tot el món i va escriure molts llibres explicant-ne els detalls més curiosos i exòtics. També va voler fer un viatge de menys d'una milla a les profunditats de la Terra i després, com aquell Alexandre de la literatura medieval, va fer construir una esfera de metall molt espès per conquerir les pressions de les profunditats amb la força bruta. Es tractava de viatjar pel fons de la mar estirat per un cable que l'unia a un vaixell que marxava per la superfície. Si s'hagués romput el cable era el final de tot. Aquella carcassa d'acer amb gruixudes finestres de quarç es va construir el 1930 i el 1934, Beebe i un company seu descendiren fins a una fondària de més de tres mil peus. Aquella bolla d'acer fou anomenada «batisfera» o esfera de les profunditats. Tanmateix, per als científics d'aquell temps, tot allò no passaren de ser aventures i encara que després, el professor Piccard va fer el seu famós «batiscaf» inspirat en els treballs de Beebe, les crítiques especialitzades li foren desfavorables. Per això, Beebe, convençut d'haver perdut el temps de cara a la ciència, abandonà els seus experiments. Aquest personatge moria prop d'Arima, Trinitat, el 1962. Però tornem al Llibre d'Alexandre, aquest text anònim, del segle XIV, precedent literari de les exploracions submarines a l'estil de Beebe: «Una gesta que retreuen les gents, mai no escrita i mala de creure, que si és veritat o no, jo no n'he de dir res, però no la vull en oblit posar. Diuen que per saber el que feien els peixos, com vivien els petits entre els més granats, es va fer una bóta de vidre, amb les voreres ben tancades, i s'hi ficà dins, amb dos dels seus criats. La tria d'aquests fou entre els millors, per tal que no traïssin, de la seva comitiva i pas revoltosos. La boca fou ben embetumada i presa i encalçada amb bones cadenes, i amb fermalls ben sòlids a la nau fixada, que no es pogués desfer en estar penjada. Manà la durada fos de quinze dies, i que els navilis amb tot això no s'aturassin en llur marxa, així podria amb això saber i mesurar, i això per tal d'escriure, els secrets dels mars...». I segueix l'exploració submarina d'Alexandre amb les més curioses observacions d'aquells abismes. I digué el rei per tota reflexió que «la supèrbia és en tots els indrets, forçada a la terra i també dins els mars... Déu confongui tal vici...».