Breus

García Márquez, hospitalitzat L'escriptor colombià i premi Nobel de Literatura 1982, Gabriel García Márquez, de 72 anys, va ser hospitalitzat ahir adolorit d'una «síndrome d'esgotament general» en una clínica privada de Bogotà, confirmà la direcció del centre. En un breu comunicat, el director general de la Fundació Santa Fe de Bogotà, Julio Portocarrero, explica que l'hospitalització té com a objectiu «establir les raons d'una síndrome d'esgotament general» que sofreix l'escriptor. Fonts del centre hospitalari havien assegurat hores abans que el autor de Cien años de soledad havia estat sotmès fa dos dies a un «reconeixement mèdic rutinari» i varen desmentir les versions segons les quals García Márquez estava ingressat a la institució. «Va ser un control. Un reconeixement mèdic executiu», en el qual els pacients romanen algunes hores en qualitat d'ambulatoris i tornen a les seves cases, va dir una font del departament d'admissions de la fundació. Segons Mercedes Barcha, esposa de García Márquez, ell mateix anà ahir a recollir els resultats. EFE.

• LITERATURA

Editen texts de Borges Emecé Editores ha publicat una selecció de 105 texts que Jorge Luis Borges va escriure des de l'any 1931 al 1980 a la revista literària argentina Sur, molts dels quals no apareixen a les obres completes de l'autor, del qual es commemora aquest any el centenari del naixement. Sur va ser durant tota la seva trajectòria (1931-92) una publicació de referència per a la cultura argentina. Borges va ser un de dels seus principals consellers i va arribar a fer-se càrrec de la redacció durant una temporada. Borges en Sur (1931-1980) conté assaigs breus, evocacions de personatges, articles de política i cinema i ressenyes literàries, fonamentalment. De tots els texts, 65 són inèdits en forma de llibre i un d'ells és un poema no inclòs en cap llibre, segons Emecé Editores. E.P.

• EXPOSICIÓ

Texts de Hitler, en un museu El text original de les lleis de Nuremberg, el codi de discriminació racial dictat l'any 1935 contra els jueus i que fou signat pel mateix Adolf Hitler, serà exposat per primera vegada en el món a partir d'avui en un museu de Los Angeles, segons anuncià ahir el diari Washington Post. Aquest text, d'un valor històric considerable i que els historiadors creien desaparegut, va ser ofert el 1945 pel general nord-americà George Patton a un dels seus amics. El document va romandre ocult durant 54 anys dins d'una caixa forta de la biblioteca Huntington, a Pasadena (Califòrnia). El document serà exposat al Centre Cultural Skirball, un institut jueu de Pasadena, al costat d'una edició de luxe del llibre Mein Kampf (La meva lluita) d'Adolf Hitler, que també va pertànyer al general Patton. Redactades en un cap de setmana de 1935, les lleis de Nuremberg, signades pel mateix Hitler i segellades amb creus gammades vermelles, varen donar impuls a la política de discriminació racial del Tercer Reich, que va conduir després a la «solució final» i a l'Holocaust. E.P.

• PREMIS

Mora guanya l'Ingeborg Bachmann El prestigiós premi de literatura Ingeborg Bachmann dotat de 250.000 xílings austríacs (uns 18.000 dòlars) va ser atorgat ahir a Klagenfurt, al sud, a l'escriptora Terezsia Mora pel seu llibre Ofelia. La ciutat de Klagenfurt concedeix anualment des de 1977 aquest premi per tal de recordar l'escriptora austríaca Ingeborg Bachmann (1926-1973), nascuda a Klagenfurt. E.P.