Se suïcida el general Dollmann (1944)

Se suïcida el Generaloberst Dollmann, del Setè Exèrcit, durant l'operació «Epsom» i és de seguida substituït per l'Oberstgruppen führer Paul Hausser del Segon Cos dels Panzer SS. El pessimisme, després dels desembarcaments de Normandia, el dia D, per tropes massives i ben organitzades d'aliats, començava a fer nafra entre els alts comandaments alemanys i superava, en alguns sectors, el seu tradicional sentit de la disciplina. Rommel, que hauria pogut esser el cap visible que donàs coratge a les guarnicions nazis en aquells moments, estava absent, ja que es trobava amb Rastemburg, en companyia de Von Rundstedt per tenir una entrevista amb Hitler. Havent retornat a França, Geyr von Schweppenburg presenta a Von Rundstedt un informe, signat per Rommel i Hausser. En el document es parla de la decisiva importància de cedir territori als invasors-alliberadors a canvi de poder organitzar en els primers rengles de la rereguarda una defensa més flexible. Von Rundstedt hi està d'acord i el passa a l'OKW. Fins i tot, animat per aquesta idea, suggereix per telèfon de fer un tractat de pau. El dia següent, Hitler, molt enfadat, el substitueix pel Generalfeldmarschall Günther von Kluge. En aquells moments, l'atac nord-americà s'aturava per prendre posicions i el Segon exèrcit britànic començava la seva pròpia ofensiva amb l'objectiu de conquerir Caen. Els bombarders quatrimotors de la RAF, quatre-cents seixanta Lancaster i Halifax abocaven en el nord de la zona no menys de dues mil tones i mitja de bombes, moltes d'elles amb les espoletes retardades i que esclataven entre els defensors de la XII SS Panzer Division. Llavors, entre les ruïnes, el combat fou terrible. El cap de la «Hitler Jugend» només pogué salvar de la seva divisió un batalló d'infanteria i una quarentena de carros de combat. La XVI Divisió de Camp de la Luftwaffe sofrí un setanta-cinc per cent de baixes en la defensa de Caen. Els aliats, veren, però, passats uns dies, que molts dels objectius importants per bombardejar continuaven igual i que una bona part de les posicions defensives alemanyes estaven intactes. Les bombes, en canvi, havien fet molt de mal a la ciutat i als seus habitants. Un nou atac dels aliats, en aquest cas conegut com «operació Júpiter» aconseguia d'ocupar per terra la vessant nord del pujol 112 des d'on amenaçaven la vorera oest de l'Orne. Hitler havia prohibit als seus generals de retrocedir i entregar Normandia, de manera que la lluita era sense concessions de cap casta. Voldria fer aquí menció d'un amic, Michel Cardell, solleric-francès, que era una criatura quan tot això s'esdevenia i en fou forçat espectador des dels primers rengles. Ara ho ha reflectit en un llibre de memòries de ben recomanable lectura. Així, pel que fa a l'episodi que comentam, el 20 de juliol, Caen, era conquerida i alliberada.