El descobriment d'un esquelet humà enterrat a l'Abrigo do Lagar
Velho, a Portugal, ha proporcionat la primera evidència dels
primers homes moderns al sud d'Ibèria. Les restes localitzades,
l'esquelet complet d'un nin de quatre anys d'edat, amb una petxina
anillada i ocre vermell amb ornaments, data de fa 24.500 anys abans
de Crist.
El crani, la mandíbula, les dents i el postcrani presenten un
mosaic de trets dels primers neandertals europeus. Així ho indica
un estudi del professor Erik Trinkaus de la Universitat de
Washington a Sant Louis, realitzat en col·laboració amb l'Institut
portuguès del Patrimoni Arquitectònic, i publicat aquesta setmana a
la revista Proceedings, de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats
Units.
La troballa arqueològica confirma, segons indiquen els autors de
l'estudi, que les transicions evolutives, biològiques i culturals
entre el neandertal i els primers homes moderns i entre el
paleolitic mitjà i el paleolític superior es produïren
fonamentalment a la península Ibèrica i 28.000 anys abans de
Crist.
Les evidències de Zafarraya, al sud-est d'Espanya indiquen que
la tecnologia del paleolític mitjà fou el producte de les
poblacions neandertals. Això ha conduït a la qüestió de perquè els
homes neandertals del paleolític mitjà resistiren a Ibèria entre
5.000 i 10.000 anys després d'haver estat reemplaçats (per
qualsevol procés històric) a altres zones d'Europa.
L'autor de l'estudi indica que la ribera de l'Ebre representà
probablement una barrera biogeogràfica i ecològica a la difusió de
les innovacions del paleolític superior desenvolupades per les
darreres poblacions neandartals cap al nort d'Europa i com a
conseqüència una barrera a la dispersió dels primers grups humans
moderns a l'Europa occidental.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.