Troben a Portugal l'esquelet d'un nin de quatre anys datat de fa 26.500 anys

Revela que l'evolució entre el paleolític mitjà i el superior es produí a Ibèria

E.P.Madrid22/06/99 0:00

El descobriment d'un esquelet humà enterrat a l'Abrigo do Lagar Velho, a Portugal, ha proporcionat la primera evidència dels primers homes moderns al sud d'Ibèria. Les restes localitzades, l'esquelet complet d'un nin de quatre anys d'edat, amb una petxina anillada i ocre vermell amb ornaments, data de fa 24.500 anys abans de Crist.

El crani, la mandíbula, les dents i el postcrani presenten un mosaic de trets dels primers neandertals europeus. Així ho indica un estudi del professor Erik Trinkaus de la Universitat de Washington a Sant Louis, realitzat en col·laboració amb l'Institut portuguès del Patrimoni Arquitectònic, i publicat aquesta setmana a la revista Proceedings, de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units.

La troballa arqueològica confirma, segons indiquen els autors de l'estudi, que les transicions evolutives, biològiques i culturals entre el neandertal i els primers homes moderns i entre el paleolitic mitjà i el paleolític superior es produïren fonamentalment a la península Ibèrica i 28.000 anys abans de Crist.

Les evidències de Zafarraya, al sud-est d'Espanya indiquen que la tecnologia del paleolític mitjà fou el producte de les poblacions neandertals. Això ha conduït a la qüestió de perquè els homes neandertals del paleolític mitjà resistiren a Ibèria entre 5.000 i 10.000 anys després d'haver estat reemplaçats (per qualsevol procés històric) a altres zones d'Europa.

L'autor de l'estudi indica que la ribera de l'Ebre representà probablement una barrera biogeogràfica i ecològica a la difusió de les innovacions del paleolític superior desenvolupades per les darreres poblacions neandartals cap al nort d'Europa i com a conseqüència una barrera a la dispersió dels primers grups humans moderns a l'Europa occidental.