L'any 123 abans de Crist, el cònsol Quint Cecili Metel, conegut
com el Baleàric, va fundar Palma. La ciutat era una manera
organitzativa poc coneguda entre les comunitats indígenes que
aleshores habitaven Mallorca. Diu Estrabó que el cònsol conqueridor
va mobilitzar fins a tres mil colons perquè vinguessin a les noves
ciutats fundades a les Gymnesiae.
L'emplaçament d'aquesta Palma romana és controvertida perquè no
se'n té gaire documentació i les excavacions que s'han duit a terme
per tal d'esbrinar-ne la dimensió són poques. Malgrat això, molt
pocs són els experts que dubtin que el fòrum, centre de qualsevol
ciutat romana, era on és ara l'Estudi General Lul·lià però tres o
quatre metres per davall del nivell actual, com ho demostren les
restes trobades sota el saló d'actes d'aquesta institució.
De la murada, construïda a consciència, en queden resten ben
visibles de la zona est de la ciutat: l'arc de l'Almudaina n'és un.
Aquest element arquitectònic seria una de les portes d'accés de la
ciutat en època romana, encara que de vegades se li ha adjudicat un
origen islàmic. La murada transcorreria cap a la mar. Així, la
paret mitjanera entre els casals del carrer d'en Morey i els del
carrer de Zanglada aprofitaria restes de la murada. En arribar al
carrer de Sant Pere Nolasc hi hauria una altra porta, coneguda amb
el nom de Volta de n'Olesa de Vinagrella que el capítol catedralici
va decidir esbucar perquè no hi passaven les processons (i ara són
les processons les que no passen per allà!).
Dins els jardins del Bisbe, ara obert al públic, també són
visibles els blocs de pedra que empraven els romans en la
construcció de la murada.
Ja dins el palau Episcopal, i dins el projecte de reforma del
Museu Diocesà, es trobaren més restes de la murada. El colze, que
faria que aquesta anàs paral·lela a la mar, encara no s'ha
localitzat i no se sap si pot haver desaparegut.
Els estudiosos saben que Palma es va crear seguint els mateixos
esquemes que totes les ciutats romanes. Alguns dels carrers que
travessen Palma encara conserven el mateix traçat que
aleshores.
El decumanus Nord, sempre segons els estudis de Guillem Rosselló
Bordoy, és l'actual carrer de l'Almudaina, on se situen can Oms i
can Bordils. Les seves entrades serien l'arc de l'Almudaina i la
porta dels Jueus, que no s'ha localitzat.
El decumanus sud no ha mantingut el traçat i només se'n servaria
un tram al carrer Deganat i a Sant Pere Nolasc. Les seves portes
serien les de Volta de n'Olesa de Vinagrella i la porta Ferrenca,
que se situaria entre l'Almudaina i el palau March.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.