Es creen els Cursets de Cristiandat (1949)

Era aleshores bisbe de Mallorca Joan Hervàs Benet, que ho fou de 1947 a 1955, valencià i que primer fou nomenat bisbe auxiliar de València. Llavors va ser bisbe coadjutor de l'arquebisbe Miralles amb dret a successió. Fou ell que emprengué la construcció d'un gran edifici per a Seminari diocessà. No podia ser en aquest temps més triomfalista l'Església de Mallorca.

Record que els alumnes majors del col·legi La Salle fórem convidats a passar una jornada amb els seminaristes, a la taula, jugant a futbol i visitant les instal·lacions i aquell edifici que ens semblava moderníssim i universitari. En sortiren del meu curs dues falses vocacions i el nostre professor d'una pila d'anys, el Germà Estanislao, en resultà ben decebut. No sempre el triomfalisme fa prosèlits i fins i tot pot arribar a causar rebuig. Dic tot això perquè aquells dos companys ens foren presentats per aquell «frare de bavarall» com autèntics herois, d'una mena de raça superior a la dels que no ens sentíem atrets pel sacerdoci. Tanmateix, la parella d'escollits, un cop hagueren estrenat el camp d'esports i hagueren assaborit les coques que feien les monges-cuineres, s'enfrontaren de mala gana amb el llatí a nivell superior i les teologies d'alta identitat. I en sortiren com un llamp. (Potser encara corren). Eren temps de pública mea culpa i monsenyor Joan Hervàs activà l'Acció Catòlica i promogué la celebració dels anys marians de l'Assumpció i de la Immaculada (1948-49 i 1953-54). Quan el 1955 era nomenat bisbe-prior de Ciudad Real deixava el seu llegat que no dubtava a recollir el basc Enciso Viana, promotor de congressos eucarístics diocesans i comarcals...

Sortadament, les reformes litúrgiques i formals del Vaticà II aparegueren en el cap de cantó... Mallorca, amb el boom turístic dels 60 ja no era la mateixa. El tradicionalisme obscurantista era ja un anacronisme. Hi havia aleshores a l'illa 416 sacerdots, 110 parròquies i 23 vicaries in capite.

Però entre les noves promocions de capellans, els sacerdots-obrers i aquells que demanaven anar a treballar al Perú i Burundi, se'n dugueren el gat a l'aigua i els capellans vells, desconcertats, s'hagueren d'empassar moltes idees cavernàries. Els problemes de l'eixample i els suburbis de Palma també eren església amb més tasca social i menys processons. Mallorca reclamava una església moderna al servei dels creients i no creients al servei de l'Església més tradicional. Tampoc no mancaven, amb escàndol dels més vells, els que proclamaven en veu alta que Espanya era una injusta dictadura.