Les cendres de Greta Garbo, que es conservaven als EUA des de la
seva mort, el 1990, ja romanen a Estocolm. Amb motiu d'aquesta
fita, la bisbe luterana d'Estocolm, Caroline Krook, celebrà un
ofici íntim en presència de Marita Ulvskog, ministra de Cultura;
d'Ingrid Dahlberg, directora del prestigiós teatre Dramaten; de
Hans Ottosson, director del Institut de Cinema suec, i del comte
Carl Johan i la comtessa Gunilla Bernadotte. Gray Reisfield, neboda
i única hereva de Greta Garbo, anà també a l'acte així com el seu
company i el seu fill.
La municipalitat d'Estocolm, on nasqué l'actriu el 1905,
intentava des de la seva mort repatriar les cendres, però Reisfeld
s'hi havia oposat, en considerar que l'urna podia ser robada o
profanada per algun dels innombrables admiradors de la difunta
actriu.
Greta Gustafsson escollí el nom artístic de Garbo el 1923, abans
d'instal·lar-se als Estats Units i adoptar la nacionalitat
nord-americana. El 1975 viatjà per darrera vegada a Suècia. Garbo
s'imposà com a estrella mundial del cinema gràcies a la màgia de la
seva mirada, a la bellesa incomparable i al caràcter quasi fred de
les seves interpretacions, entre les quals es recorden Grand Hotel
(1932) d'Edmond Gpulding; La reina Cristina de Suècia (1933), de
Rouben Mamoulian; Ana Karenina (1935) de Clarence Brown; Maria
Walewska (1937) de Clarence Brown; Ninotchka (1939) de Ernst
Lubitsch i La dona de les dues cares, de George Cukor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.