TW
0

Les cendres de Greta Garbo, que es conservaven als EUA des de la seva mort, el 1990, ja romanen a Estocolm. Amb motiu d'aquesta fita, la bisbe luterana d'Estocolm, Caroline Krook, celebrà un ofici íntim en presència de Marita Ulvskog, ministra de Cultura; d'Ingrid Dahlberg, directora del prestigiós teatre Dramaten; de Hans Ottosson, director del Institut de Cinema suec, i del comte Carl Johan i la comtessa Gunilla Bernadotte. Gray Reisfield, neboda i única hereva de Greta Garbo, anà també a l'acte així com el seu company i el seu fill.

La municipalitat d'Estocolm, on nasqué l'actriu el 1905, intentava des de la seva mort repatriar les cendres, però Reisfeld s'hi havia oposat, en considerar que l'urna podia ser robada o profanada per algun dels innombrables admiradors de la difunta actriu.

Greta Gustafsson escollí el nom artístic de Garbo el 1923, abans d'instal·lar-se als Estats Units i adoptar la nacionalitat nord-americana. El 1975 viatjà per darrera vegada a Suècia. Garbo s'imposà com a estrella mundial del cinema gràcies a la màgia de la seva mirada, a la bellesa incomparable i al caràcter quasi fred de les seves interpretacions, entre les quals es recorden Grand Hotel (1932) d'Edmond Gpulding; La reina Cristina de Suècia (1933), de Rouben Mamoulian; Ana Karenina (1935) de Clarence Brown; Maria Walewska (1937) de Clarence Brown; Ninotchka (1939) de Ernst Lubitsch i La dona de les dues cares, de George Cukor.