Miquel Ferrà i Martorell13/06/99 0:00
TW
0

Tal dia com avui moria a París, mentre Espanya es desagnava en la seva guerra civil i Europa estava a un any de la segona guerra mundial, el físic suís, nacionalitzat francés, Charles Edouard Guillaume. Havia nascut, efectivament a Fleurier, a la Suïssa de parla francesa el 15 de febrer de 1861. Ja des de la seva infantesa mostrà una decidida vocació per a l'estudi de les ciències i, després de cursar els estudis secundaris, es va dedicar a les matemàtiques i la física, i n'obtinguè el doctorat l'any 1883. S'havia fundat aleshores l'oficina internacional de pesos i mesures, i el jove científic hi ingressà amb totes les il·lusions del món. Guillaume fou contractat com a ajudant però dins la seva feina progressà al llarg dels anys fins que en fou director responsable de tots els serveis d'aquell institut. Tota la seva vida científica es va recloure, doncs entre aquells murs i només es retirà el 1936, és a dir, dos anys abans de la seva mort. La tasca que desenvolupà, principalment, consistia en augmentar la precisió dels models de les diferents mesures. Va tenir més transcendència de la que sembla la determinació del volum del litre. Així, en aquell moment, es suposava que un quilògram d'aigua pura a 4ºC tenia un volum exacte de 1.000 centímetres cúbics. El 1904 les noves mesures demostraren que un quilògram d'aigua ocupava 1000'028 centímetres cúbics i fou des d'aleshores que els químics feren servir milílitres en lloc de centímetres cúbics. És innegable la gran importància d'aquesta cosa que sembla tan petita en el món dels laboratoris.

Una altra troballa de Guillaume fou la de l'Invar. Es tractava d'aconseguir un material barat per a la construcció de les unitats de longitut i massa. En aquells dies utilitzaven una aleació d'iridi i platí, la qual a causa d'esser inalterable resultava força útil. Així i tot semblava excessivament cara. Després d'experimentar amb tota casta de metalls, Guillaume trobà una aleació de ferro i níquel que quan es combinava en la proporció de nou a cinc tenia la qualitat cercada, és a dir, era invariable, doncs no canviava de volum encara que pujàs la temperatura. Els fabricants de rellotges que tant abundaven i han abundat sempre a la seva Suïssa nadiva varen veure que l'aleació Invar tenia un valor per a ells extraordinari. Si el feien servir per fer volants i molls de rellotges donat que a causa de les temperatures aquestes peces resultarien invariables de volum, les hores serien marcades amb més precisió. Una vegada més ens trobam amb l'esforç personal del savi que es crema els ulls per tal d'afavorir la societat en general. El 1920 Guillaume fou recompensat amb el premi Nóbel de Física, però no sempre és així i són molts els savis que mai no tenen recompensa en aquesta vida.