Quan l'avantguarda il·luminava les Illes

Joan Naranjo, el comissari de la mostra, destacà la visió harmoniosa dels quatre creadors, tot i no haver arribat mai a coincidir durant els seus treballs a Eivissa. «Tots estaven meravellats pels mateixos conceptes, per l'atracció de la llum i l'allunyament de la fosca, sense altres nexes d'unió», comentà Naranjo que fou desgranant la feina de cadascun dels creadors. De Joaquim Gomis destacà que «tractava les figures més un element de color que etnogràfic».

De Florence Henri, una imatge de la qual il·lustra el catàleg de la mostra, Naranjo féu esment de la seva tasca en la creació de fotomuntatges on mesclava natures mortes i paisatges d'Eivissa. Raoul Hausman, amant del detall dels objectes senzills, amb un tractament molt semblant al de Gomis, es mostrà molt interessat per les construccions d'aquella Eivissa encara verge i de la qual arribà a dir que era «una arquitectura sense arquitecte». Housman també féu retrats d'alguns pagesos, uns retrats especials. «Tenen el mateix tractament d'il·luminació i d'enfocament que el retrat que fa a un meló», destacà el comissari.

Sobre l'obra de Sibylle von Kaskel, l'única de les artistes encara viva i que resideix a Palma, Naranjo lamentà la pèrdua de la major part del seu material. Dues guerres i una vida marcada pels canvis de residència en tenen bona part de culpa. Afortunadament, les seves col·laboracions des del primer número a la revista Brisas, «una gran innovadora», han fet que no tot el patrimoni s'hagi perdut. «I el més interessant és que von Kaskel no dóna la visió de fora, sinó que fa encàrrecs de la mateixa gent de Mallorca», comentà el comissari.