Els menorquins de Ja t'ho diré, que dissabte actuaren a Bunyola,
acaben de treure al mercat el seu darrer disc: Esdirecte, tres
hores de bona música enregistrada en diferents concerts. Un èxit de
vendes anunciat. Cris Juanico, la veu del grup, ens en parla.
"Com està funcionant el disc?
"De moment estam molt contents, sonen molt per les emissores i la
gent pel carrer ens atura i ens diu que li agrada molt.
"Diuen que un disc en directe és un regal per als fans i una
mena de descans per al grup. És així?
"Potser sí, la gent s'hi veu, s'hi sent, allà enmig. Esperam que
puguin recordar bons moments. Ara bé, sobre el descans del grup,
tenc els meus dubtes. Són cançons de repertori, però s'han
d'arranjar, revisar i també ho aprofitam per presentar cançons
noves. És veritat que enregistrar els temes en directe no comporta
tant d'estudi, potser és més còmode, però a la pràctica suposa més
o menys feina. En Esdirecte hi estam fent feina des de
setembre.
"M'imagín que no ha de ser el mateix fer un concert sabent
que s'enregistrarà...
"Home, no ho pots deixar de banda. Però si hem utilitzat més d'un
concert ha estat per no tenir aquesta pressió, sobretot al
principi. La nostra idea era tenir on poder triar i poder fer un
directe-directe, només amb quatre retocs d'estudi i deixar-ho
llest.
"La promoció diu que aquest és el vostre millor disc. És
així?
"Sobre això sempre dubtes, és la gent qui ho ha de dir, però sí és
on som més nosaltres. No tenim gairebé col·laboracions, només en un
tema, és el nostre disc més visceral. Des que vàrem venir al
Principat, fa vuit anys, hem fet més de 500 concerts. Per
nosaltres, el directe és molt important. A l'estudi encara estam
aprenent, però on gaudim és en directe, és la millor teràpia.
"Com es presenta la temporada?
"De moment, tapada. Les eleccions ho han aturat molt tot, però es
va omplint i esperam que s'acabi d'animar d'un moment a
l'altre.
"De Menorca a Girona. I ja fa vuit anys. Com va anar
això?
"A Menorca vàrem fer moltes hores de local, molta feina de manera
tranquil·la, però necessitàvem canviar, donar-nos a conéixer més,
fer més feina en directe. Anàrem a l'Empordà perquè un dels nostres
primers mànagers tenia per allà una casa de colònies.
"Devia ser tot un canvi.
"I tant! A Menorca teníem un mini-LP que havia funcionat bé i
llavors pensàrem: o feim el bot ara o la cosa es morirà. Jo era el
més jove del grup, amb 23 anys, però els altres no eren fillons, va
ser una decisió arriscada.
"I no enyorau la terra?
"Sempre ens enyoram. Però abans baixàvem cada dos o tres mesos. Jo,
però, a la que m'hi estic 15 dies ja tenc ganes de partir per fer
altres coses que allà no puc fer. Crec que tenc una mena
d'hiperactivitat, necessit tenir moltes coses diverses...
"Si us haguessin dit llavors que les coses us anirien tan
bé!
"Em conten que farem quatre discs i els ulls m'haurien començat a
brillar, però no m'ho hauria cregut. Sortírem de Menorca per fer
alguna cosa però no sabíem què. Ara, que feina en continuam fent
molta. No pots fixar-te un gran objectiu, sinó que has de fer feina
pas a pas. Tant la inspiració com l'assoliment de coses te les has
d'anar treballant dia a dia. Com deia un amic nostre, només hi ha
un secret: constància, constància i constància.
"La cosa no ha fet més que començar, doncs.
"No sabem el que passarà en un futur, preveure és molt difícil.
Però jo, d'aquí a deu anys, em veig al damunt d'un escenari, per
què no?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.