Poca gent i manco espectacularitat als focs d'artifici del Corpus

De tota manera, s'ha de dir que el respectable era menys nombrós que en altres ocasions (per exemple els focs de les darreres festes de Sant Sebastià) i que a aquest li va costar bastant escalfar-se i aplaudir de valent.

Els focs començaren amb molta puntualitat i les traques se succeïren per espai de vint minuts. La gent va romandre en silenci durant els primers moments, quan els focs més senzills il·luminaven els nombrosos vaixells que omplien la badia de Palma, fidels a la cita amb la fi de festa.

Que no hi havia tanta de gent com en altres ocasions, quedà palès en el fet que no hi va haver cap tipus d'empesa i que la gent arribà als seus llocs d'observació pocs minuts abans del començament de l'espectacle.

En aquest sentit, s'ha de comentar que les forces de seguretat asseguraren a Diari de Balears que no es va haver de registrar cap mena d'incident.

Una de les característiques que no va agradar als assistents és que no hi va haver innovacions. «Jo m'esperava alguna cosa més, això és pitjor que per Sant Sebastià» o «això ho fan perquè Rodríguez és valencià» eren alguns dels comentaris del públic.

Els primers aplaudiments, encara que tímids, varen arribar després d'una gran ràfega de focs de color vermell que caigueren en cascada. Era un precedent del que vendria després, una gran bateria de trets que deixaren el cel de Palma ple de palmeres en tons daurats, acompanyades per manats de blat en igual tonalitat cromàtica. A partir d'aquest moment el públic ja estava entregat i quan més renou es feia més s'aplaudia.

Quan la gent més engrescada estava va arribar la gran traca final, on la llum i el so varen ser els protagonistes. Es tractava d'una salva de mascletà de grans dimensions que féu que fins i tot el terra de davant la Seu vibràs. La gent aplaudí de valent els darrers focs d'artifici d'aquesta legislatura i lentament emprengué la marxa de cap a cases.