Els gegants que es perderen a la guerra

Recuperar en Tòfol i na Francinaina de principi de segle ha necessitat un gran treball d'investigació

Sandra MartínezPalma31/05/99 0:00

Varen ser, a la seva manera, víctimes de la nostra guerra fraticida. Se n'anaren per participar a l'Olimpíada Popular, com a representants de l'orgull del seu poble, i es toparen amb la bogeria. Potser acabaren cremats per les bombes. Potser foren tions per a les nits fredes dels hiverns bèl·lics. Potser la seva roba serví per vestir soldats o civils que no sospitaven el nou gir que era a punt de prendre la història. Potser la seva estructura s'aprofità en algun poblet per a les festes majors entristides. Potser.

O potser no. Allò que se sap cert és que en Tòfol i na Francinaina, els dos gegants de Cort fets el 1904, partiren cap a Barcelona per participar en l'Olimpíada Popular del 1936 i allà foren destruïts. No fou fins el 1961 que Palma recuperà aquests elements de la imagineria popular. Dos gegants semblants, no idèntics, que sí reberen els mateixos noms que els seus predecessors i que des d'aleshores són protagonistes de qualsevol manifestació popular allà on hi hagi quitxalla.

Això canviarà, però, ben aviat. I és que l'Ajuntament de Palma ha decidit recuperar aquests dos gegants perduts. I no ha estat fàcil. Ha calgut trobar documentació, referències gràfiques que permetin reproduir-lo. Les fotografies dels anys vint de Casa Vila i d'Andreu Muntaner Darder inspeccionades amb lupa han permès extreure una idea aproximada de com eren els gegants. Tal com apunta Margalida Rosselló Pons, responsable de la tria de la roba i coordinadora de les tasques de l'equip de modistes encarregades dels vestits, ha calgut paciència i feina. «No hi havia cap documentació sobre la roba, sobre el color o el tipus de material que era. Mirant les fotografies i amb un poc d'imaginació. Per exemple, es veu clar que la faldilla de la geganta era estampada, amb unes petites flors o motius. Però no sabem el color i també haviem de vigilar perquè les robes estampades pesen més que les llises. I aquests gegants s'han de poder moure!», comenta Rosselló. És la primera feina d'aquest tipus per aquesta llicenciada en Història de l'Art, de llarg currículum i iniciada en el món de la cultura popular de la mà de Tomeu Enseñat i la seva Escola de Música i Dansa de Mallorca.